DIA 14-10-2006
STA. CATALINA DE SOMOZA-EL ACEBO, 28 qm.
Després d'esmorzar, vaig començar la jornada. Em trobava be dels peus, i semblava que aguantaria be, ja que vaig començar fent uns bones mitges de velocitat.
Als pocs minuts, vaig avançar un pelegrí francès que estava fent el camí des del principi.
Ja m'estava entrant gana, quan vaig arribar a Rabanal del Camino, on vaig aturar-me per tornar a esmorzar un entrepà. El tema era que, a banda de tenir gana, pel que veia als propers pobles, era molt probable que no trobés cap bar més, fins a arribar a el Acebo, per lo que vaig optar per demanar un entrepà.
El camí s'estava fent cada vegada més difícil, per les lesions i per el desnivell, ja que cada vegada pujava més. Jo mateix veia que cada vegada caminava amb més dificultat.
Finalment, vaig arribar a la creu de ferro, un dels monuments del camí més carismàtics. Es una creu, de ferro, que està col·locada dalt de tot d'un gran màstil, envoltad de pedres, ja que, segons diu la tradició, has de portar una pedra de casa teva i deixar-la allà. Aquesta pedra, la va escollir l'Elvira de les que tenim a la terrassa, i va inscriure els nostres noms amb un rotulador. La vaig col·locar ven agafada al pal, sobre d'un clau que algú havia clavat per aguantar alguna cosa, i sota d'una bota de caminar. Per lo vist, es típic que els peregrins deixin coses, com fotos, cintes, botes, etc.
D'aquest moment, no em va agradar que els pares d'una nena deixessin que toqués totes les coses que els pelegrins havien deixat allà. Son coses i efectes molt personals, perquè després una nena mal criada, les toqui o les faci caure al terra.

Després de descansar una estona, vaig seguir el meu camí. Des de casa, l'Elvira va fer les gestions pertinents perquè pogués canviar el bitllet d'autobús de l'endemà, de les 18,00 hores, per el de les 09,30. Pel camí, vaig prendre nota del número de telèfon d'un taxi, perquè el dia següent vingués a recollir-me a l'hotel.
Més tard, vaig passar per una mena d'alberg, que el regenta un tal Tomàs, i que es fa dir “templer”. Va vestit com els templers, amb una túnica blanca, amb una creu vermella al pit. Vaig prendre cafè i vaig reposar aigua. Els hi vaig posar 2 euros al pot, ja que deien que no tenien cap subvenció. Com es pot viure dedicat als altres, sense subvencions?.
Finalment, i després de molt esforç, vaig arribar a El Acebo, al hostal Acebo, on tenia reservada una habitació. Abans de pujar a l'habitació, vaig prendre una cervesa sense alcohol.
A l'habitació, vaig haver de rebentar-me un altre cop la butllofa i vaig dormir una estona, abans de baixar a sopar. Com que encara era aviat, vaig anar a donar una volta pel poble.
A les 20,00, vaig posar-me a sopar.
després de sopar, va haver-hi un moment divertit, quan vaig pagar el sopar i l'habitació, amb la targeta de crèdit del FCB, just en el moment en que l'equip de futbol del Getafe, li va marcar un gol al R. Madrid.
El diumenge, 15 d'0ctubre, després d'esmorzar al mateix hostal, preu, va venir a recollir-me el taxi que em va portar fins a l'estació dels autobusos de PONFERRADA.
A les 09,40 vaig pujar a l'autocar que em portaria a Barcelona. Hi ha que dir que un viatge tant llarg, de 13 hores, es fa molt pesat. A les 23,00 hores, vaig arribar a l'estació del nord, on ja m'esperaven el Gerard i l'Elvira.