05-01-2005
STO. DOMINGO DE LA CALZADA – BURGOS
La veritat es que això del camí de Santiago te alguna cosa màgica, que fa que en tinguis ganes de seguir. Hi ha, al camí, una atmosfera especial, que fa que l'enyoris al mateix moment en que el deixes. Jo estic als 200 quilòmetres des del començament, o sigui, que encara me'n falten 560, i ja penso en que potser m'agradaria tornar-lo a fer
Com aquelles coses bones que fem l'Elvira i jo, de cop i volta vam planificar fer, junts, aquesta quarta etapa. Estàvem al començament de Gener 05 i vam pensar que, com que el dia de Reis cau en dijous, si ens animàvem, tindríem des del dijous fins diumenge, es a dir, quatre dies. De fet, des de Sto. Domingo fins a Burgos, hi ha tres etapes, però com que anem els tres (l'Elvira, el Gerard i jo), en lloc de fer-ho en tres, podem fer-ho tranquil·lament en quatre dies.
Dit i fet. El dia 03 vaig fer les reserves dels hotels de Sto. Domingo i de Belorado, per les nits del 5 i 6. per la resta dels dies, decidiríem sobre la marxa.
Al mati d'aquest dia 05, l'Elvira va portar el gos a la residència, va preparar les maletes i els entrepans. Hi ha que reconèixer que aquests viatges resulten cars, entre els hotels, els menjars, etc. Així que tot el que podem estalviar, emportant-nos els entrepans pel primer dia, benvingut sigui. Ja ho vam fer així, també, quan vam anar a Venècia a principis de Desembre.
Sobre les 12 del migdia, vaig arribar a casa per recollir-los. Volia marxa aviat, per arribar a Sto. Domingo a temps de visitar la catedral.
Després de posar benzina, vam enfilar l'autovia de Lleida.
Els entrepans que portàvem de casa, ens els vam menjar pel camí, al cotxe. No volia aturar-me, per arribar quan abans millor a Sto. Domingo.. Només vam aturar-nos una estona per prendre uns cafès i substituir-nos en la conducció.
Seguint amb el tema de l'estalvi, vam fer la major part del camí per autovia, o carretera. L'autopista només la vam agafar quan el trànsit per carretera era elevat. De fet, fins a arribar a la nostra destinació, només vam pagar, en concepte d'autopistes, 13 euros. A la tornada, ho vam fer tot per carretera i autovia, es a dir, no vam pagar res pel concepte d'autopistes.
Sobre les 17,30 vam arribar a Sto. Domingo. Havíem reservat habitació a l'hostal Rio. La veritat es que va ser una pífia grossa. L'habitació era molt vella, amb el bany al passadís, també molt vell. Bastant desagradable, realment. De fet, ni tant sols vam dutxar-nos. Be, al cap i a la fi, primer, que estem fent el camí de Santiago, i, d'alguna manera, es obligada una mena d'austeritat. No es tracta de transformar-se amb els pelegrins de 1000 anys enrere, però tampoc vas de turisme 100%, no?. I en tot cas, segon, es que quan truques per telèfon per reservar hotel, ho fas a cegues, i no saps què et trobaràs. Per no tenir, no te ni foto al llistats d'hotels a la guia de Mundicamino.
Com dic més amunt, un dels principals motius de sortir aviat de Sant Climent, era poder arribar a temps de visitar la catedral, veure on tenen el gall i la gallina, etc.
Però, malauradament, no vam poder entrar, en aquell moment, perquè hi havia un cartell que posava un horari, sobre el qual nosaltres estàvem fora d'hora. De fet vam entrar, perquè la porta estava oberta, però uns operaris, (la catedral està en obres), ens van recordar que estava tancada al públic i, molt amablement, ens van convidar a sortir. O sigui que vam pensar que per veure la gallina i el gall, haurem de fer-ho en un altre moment.
Aleshores, com que ja no teníem res més que fer, vam anar a passejar pel poble. De fet, St. Domingo es una població petita, i poc temps necessites per conèixer-lo. Caminant, vam arribar fins la plaça d'Espanya, on es troba l'edifici de l'ajuntament i les escoles públiques. Encara estava instal·lat el pessebre al mig de la plaça, fet, segurament, pels nois i noies del poble.
A l'hora prevista, vam dirigir-nos fins a una cantonada d'un dels carrers principals, per presenciar la cavalcada dels reis. El Gerard està en aquella edat que, normalment, no et dirà que li faria il·lusió veure-la, però un cop estàvem allà, segur que li deuria agradar presenciar-la. La desfilada fou molt senzilla, com correspon, lògicament, a un poble petit, però, com a tot arreu, els nens i nenes petits, van al·lucinar veient els reis, i recollint els caramels que els llençaven. Mentre estàvem presenciant la comitiva dels reis, l'Elvira, sobre tot, va passar molt de fred. La veia que fins i tot tremolava. Potser ja estava “incubant” la grip que li sortiria l'endemà.
Abans de sopar, encara vam tenir ganes d'anar fins a l'oficina de turisme, a demanar informació sobre el camí. De fet, el que volíem en aquesta visita era trobar algun bon lloc per sopar. Però d'aquella oficina vam sortir amb uns planells de les properes tres etapes del camí de Santiago i el número de telèfon d'un taxista de Belorado. Perquè?. El nostre pla fou que jo aniria fins a Belorado a primera hora del mati, deixaria el cotxe a les portes de l'hotel on passaríem la nit, tornaria a Sto. Domingo amb el taxi i, des de allà, tots tres començaríem el camí.
Vam sopar al mateix hostal, ja que no vam trobar cap més lloc que estigués be de preu. Els tres vam demanar, de primer, “cocido”, i de segon, l'Elvira va demanar bacallà, el Gerard pollastre, i jo costelles de xai. Molt car, per el lloc que estàvem sopant, clar.
Després de sopar, ja vam pujar a l'habitació. Per no tenir avorrit al Gerard, ens vam emportar l'ordinador, perquè pugui jugar i perquè podem veure pel·lícules de DVD que vam portar de casa. Lo normal, en aquests hotels barats, es que no hi hagi TV a l'habitació.
També, no oblidem que aquella era la nit de reis, li vam entregar al Gerard els seus regals (els que faltaven per donar-li), i li va fer molta il·lusió rebre'ls. Una de les coses bones que te aquest noi, es que qualsevol cosa que li regales, li agrada, no es exigent.
Ens vam posar a veure “EL DIA DE DEMÀ”, però com que teníem son, vam plegar a meitat de pel·lícula i ens vam posar a dormir. Encara que a l'habitació no hi havia calefacció, no hem passat fred. De fet, entre les mil coses que ens vam emportar de casa, hi figuren els sacs de dormir. Els vam agafar, per si un cas, però la veritat es que no els hem necessitat.