08-01-2005
ETAPA SAN JUAN DE ORTEGA – BURGOS , 26 KMS.
Com que l'Elvira està amb la grip, no vaig voler que em portés ella fins a la sortida d'avui, que comença a San Juan de Ortega, i vaig telefonar a l'Àngel, el taxista, perquè m'hi portés ell. A les 07,15 ja em trobava al bar de l'hotel, amb la desagradable sorpresa que s'han equivocat amb l'hora que els hi havia dit perquè em preparessin un entrepà, ja que ho tenien previst per les 08,30, en lloc de les 07,30 com els hi havia dit. En lloc de l'entrepà, m'he emportat unes pastes, a part de la que m'he menjat allà mateix, amb un tallat. També l'he pujat un tallat i una pasta a l'Elvira.
Tal i com havíem previst, a les 07,30 en punt, m'ha recollit l'Àngel i a les 07,50 m'ha deixat a la cruïlla on començava l'etapa d'avui. Es una cruïlla de tres camins, tots bons per fer en camí de Santiago, però un d'ells, el del mig, es el “clàssic”, o sigui, que es el que he agafat. Aquest camí va travessant el bosc, fins a uns 800 mts., que arriba a un prat. He dubtat una mica, ja que no veia senyals, però he seguit endavant, perquè he pensat que aquell era el camí bo, perquè en un encreuament anterior, no havia vist cap senyal. La meva por estava en que quan l'he agafat, després que hem deixés el taxista, encara era fosc i temia que em pogués haver saltat alguna senyal, però per sort, això no ha passat. Després d'uns minuts amb una mica d'angoixa, al final he vist la primera senyal, i he descansat tranquil. Seguir el camí de Santiago, també es posar a proba el teu sentit comú en quan a l'orientació.
Mentre travessava aquest camp, m'he trobat amb un ramat de vaques, igual que aquelles que vam veure quan vam fer la ruta del ferro, a Ripoll.
Aviat he arribat al primer poble, Agés, un poble molt petit.
Al cap de 2,5 quilòmetres, he arribat a Atapuerca, poble molt famós, per uns jaciments arqueològics molt importants. Demà, diumenge, si l'Elvira es troba be, hi anirem, a veure si podem visitar-los.
Només sortir d'Atapuerca, el camí m'ha portat a pujar la Sierra de Atapuerca. La pujada, deu ni do. En aquest tram, també he temut perdre les senyals, perquè m'ha costat una mica seguir-les. De totes maneres, no m'he perdut i, després de la pujada, he arribat a dalt de tot del cim, on hi ha una creu de fusta.
A continuació, be una bona baixada. Des de dalt, ja es veu Burgos. Quan he arribat abaix, el primer poble que et trobes es diu Cardeñuela de Riopico, també molt petit. En aquests moments, ja tenia gana. He preguntat a un home que m'he trobat, i m'ha dit que en aquell poble no hi havia bar, que anés al següent.
Menys mal que aquest següent poble, Orbaneja Riopico, només estava a 2 quilòmetres.
En aquest poble, efectivament sí que he trobat un bar. El regenta una senyora molt amable, que m'ha fet un bon entrepà de pernil.
En aquests camins, tenia que anar molt en compte, perquè aquesta nit ha glaçat i el terra relliscava. Quan he acabat l'entrepà, m'he tret la parca, perquè, a pesar que avui ha sigut el dia més fred, tenia una mica de calor.
A partir d'aquest poble, hem restaven només 12 quilòmetres fins a Burgos. Es curiós que en dos dies seguits, l'última part de la caminada, del darrer poble al final de l'etapa, hi ha 12 quilòmetres. Al poc de sortir, m'he posat un altre cop la parca, per`què tornava a notar el fred intens.
Quan ja estava molt a la vora de Burgos, les senyals m'han indicat una desviació a l'esquerra, que m'ha emprenyat bastant, perquè m'ha fet passar per un camí molt enfangat, amb molta aigua. Aquest camí, voreja els límits de l'aeroport i d'una instal·lació militar. La veritat es que m'he posat ple de fang. Quan el camí ha girat a la dreta, he vist que la tanca que el separava de les instal·lacions militars, estava trencada i que dintre del camp hi havia una pista, en molt bon estat, que seguia el camí que estava fent, per lo que he optat per seguir-lo. He pensat que si em sortia algun militar a dir-me alguna cosa, podria explicar-li el problema. En tot cas, això no ha fet falta, perquè al cap d'una estona he tornat al camí, quan aquest s'ha desviat cap a l'esquerra. En aquests moments, ha desaparegut el sol, perquè la boira ha caigut sobre meu. Sort que anava ben abrigat!!.
L'entrada a Burgos, com passa en totes les ciutats, es fa molt pesada, perquè saps que has arribat a la teva destinació, però després resulta que encara has de caminar molt fins arribar al centre. A més, avui m'han sortit unes butllofes al peu dret que sort que he acabat, perquè em podria haver suposat un problema greu. Només d'entrar a la ciutat, he perdut les senyals, però això no m'ha preocupat, perquè ara ja només es tractava d'arribar fins el centre, on es troba la magnífica catedral de Burgos.
Quan ja m'acostava a la catedral, he trobat un missatge de l'Elvira que em deia que ja estava a Burgos, aturada a un polígon industrial. M'he posat molt content que ja estigués aquí, perquè d'aquesta manera, ens veuríem més aviat. Hem quedat en trobar-nos al costat del monument al pelegrí, al davant mateix de la catedral. Lo que es això de fer el camí de Santiago, caminant; fa anys, quan vam venir amb el Josep i la Mari, vam veure aquest monument, un home de ferro assegut a un banc, amb el seu bastó, i no teníem ni idea que es tractava del monument al pelegrí.
Aquest home, del fred de Burgos, s'ha quedat congelat!!
Després de trobar-me amb ells, el primer que hem fet ha sigut anar fins l'aparcament on estava el cotxe, per canviar-me de roba. Després, hem dinat a base de picar pinxos, mentre fèiem temps fins les 4 de la tarda, hora que obren la catedral.
Ens ho hem passat molt be, i els he fet riure molt, quan, abans d'entrar a la catedral, a una dona l'he preguntat per una direcció, amb aquella veu que poso d'andalús, que tant li agrada al Gerard. En realitat, ens ho estem passant molt be tots els dies.
A l'hora prevista, hem entrat al majestuós edifici catedralici de Burgos. Per entrar, ens han fet pagar. A l'Elvira 3 euros, al Gerard 1 per ser nen, i a mi també 1 per ser pelegrí. Allà mateix, m'han segellat la credencial.
L'interior de la catedral es immens. Hem visitat la cripta dels condestables, els fundadors de Burgos, i la tomba del CID CAMPEADOR, un heroi castellà, lluitador contra els invasors àrabs.
A mitja tarda, hem tornat a l'hotel, per dutxar-nos i anar a sopar. Per sopar, l'Elvira ha menjat, de primer “alubias con chorizo”, i bacallà. El Gerard, un entrecot immens, el qual s'ha acabat tot. I jo entremesos calents i costelles de xai.