29 Desembre 2006

MELIDE – PEDROUZO, 32,4 quilòmetres.
Aquesta vegada, en lloc de la taxista, ha vingut un taxista a portar-me fins a Melide, on havia acabat ahir. M'ha deixat clar que no es nacionalista, ja que ell no entén lo de GZ, que tota la vida Galícia s'ha escrit Galícia, i que ara no està d'acord amb això que es digui GALIZA.
Per altre banda, m'ha explicat com es diu una construcció de branques de fusta que vaig veure ahir, cilíndrica, una CABACEIRA, i que serveix pel mateix que un HÓRREO, es a dir, per assecar el gra, el blat de moro, el formatge, etc. La cabeceira, de fet, es més antiga que el hórreo.
Avui no ha fet un bon dia. Poc després de començar a caminar, m'he aturat a posar l'impermeable de la motxilla i a tenir el paraigües a punt.
El traçat d'avui, com el d'ahir, molt a la vora de la carretera, però quasi sempre tenint-la al darrera, es a dir, sempre escoltant el soroll dels cotxes i dels camions, però veient-los poc. També, travessant uns boscos immensos, uns ponts de pedra, uns rius, la veritat, un paisatge preciós. També he travessat diverses correcedeiras, que son unes quantes pedres grans, posades al llarg d'un tros del camí, per salvar l'aigua que els travessen. Es que no hi puc fer res; m'agrada la muntanya.
Sobre les 12,00 del migdia, he arribat a ARZÚA, la meva destinació d'avui, però clar, com que vaig avançant, quilòmetres, avui he fet el mateix d'ahir; després de menjar-me una pasta i una coca cola, he prosseguit el meu camí, també sense motxilla.
Ara entenc aquest negoci que hi ha al camí, que es tracta de que et portin la motxilla fins a la teva destinació. Avances molt, perquè evitar aquest pes t'ajuda molt a mantenir les forces.
En tot cas, aquesta tarda he continuat caminant durant quatre hores més, fins que he arribat a PEDROUZA. De fet, he estat a punt de passar de llarg aquest poble, ja que l'he travessat per la banda del darrera. Sort que he reaccionat a temps, tornant cap enrere, perquè ja l'havia passat. Allà, com ahir, he trobat una taxista que m'ha portat fins a Arzúa. Ha sigut mentre caminava per la carretera, buscant un bar per trucar el taxista, que he passat per davant d'un taxi aparcat. He entrat a una ferreteria per preguntar pel taxista, i ha vingut de seguida. Era també una dona, que deia que tenia ganes de fer el camí, al menys des de O Cebreiro, però que per la feina, no li es possible. Es molt agradable la gent per aquí.
Es curiós que la casualitat ha fet que aquest hotel Suiza, de Arzúa, es del mateix grup del que anirem tots demà, a Lavacolla.