10/04/2004
El camí cap a Viana s'ha fet pesat, perquè pràcticament no trobes poblacions ni cases. A més, si comences a tenir gana, com m'ha passat a mi, encara es pitjor. No es pot deixar de preveure portar aliments per anar fent, perquè sinó, ho notes més. Això ho veig, per exemple, a les sortides de la gent de Canovelles, que de tant en tant tens avituallaments, que si fruites, que si coques, que si l'esmorzar, etc., es a dir, ben preparats.
Al hotel de Los Arcos m'he enfadat, perquè a l'esmorzar, he vist que uns estrangers que estaven al meu costat, a banda de les pastes, els hi han portat, també, embotits. Com que a mi no me'ls portaven, els he reclamat al cambrer, i m'ha dit que els estrangers els duien pagats des de origen.
El que no entenc es que senyalin el preu de l'esmorzar, 6 euros, i, en canvi, no diguin res de la possibilitats dels embotits. El mateix ha passat amb el preu dels menús. En un cartell de l'habitació, posa que el menú val 12 euros. En canvi, quan veus la carta, ja al restaurant, indiquen que el preu es de 15,00. Quan he preguntat per aquesta diferència, m'han dit que els caps de setmana, el menú es més bo, i també més car. Que ho tenen aprovat, segons s'han afanyat a dir-me.
Abans d'arribar a Viana, he passat pels pobles de Sansol i Torres del Rio. El camí estava bastant enfangat, per les pluges dels darrers dies.
Durant el camí, m'he trobat amb el José, de Madrid. He vist que anava una mica millor que ahir i, després de caminar una estona amb ell, he seguit el meu camí.
El primer que he fet quan he arribat a Viana, ha sigut anar a segellar la credencial al alberg. M'ho han fet sense cap problema.
Després, m'he dirigit fins l'hostal, per dutxar-me i escampar la roba, com sempre.
l'habitació es senzilla, però està be. Te televisor i dutxa. El bany, s'ha de compartir.
Abans d'anar a dinar, he donar un tomb pel poble. He visitat la seva església, l'ajuntament, etc. Llàstima perquè he acabat el rotllo de fotos.
Des de aquest poble no hi ha cobertura al mòbil, per lo que he trucat a l'Elvira des de una cabina.
A les 13,30 en punt, he anat al restaurant de l'hotel, perquè tenia gana, no fos que si anés més tard, em trobés sense taula.
El dinar a aquest restaurant, es bastant car. Llàstima que no havia llegit abans la carta, perquè hagués buscat algun altre lloc.
Després de dinar, ja m'han cobrat directament també l'habitació, ja que fins les 12,00 no hi son, i pensen, amb raó, que marxaré abans d'aquesta hora.
S'acosta el final d'aquest viatge. Em sap greu. Abans, quan caminava, pensava que m'agradaria seguir. De fet, el que m'agradaria es fer aquest camí i, després, els altres. Però clar, no pot ésser, tens obligacions, deures.
Realment, aquesta societat es molt diferent a la que surt al llibre que m'ha deixat la M. Dolors. Es curiós, com era aquella gent, com creien sense dubtar, com per exemple, quan uns pelegrins, per poder continuar el camí, poder pagar manutenció, venen restes dels ossos d'un gos, i els fan passar pels ossos del gos de l'apòstol Santiago, o sigui, per relíquies. I com aquestes relíquies son venerades per tota classe de gent.
He visitat minuciosament l'església de Santa Maria, impressionant de maca.
A la mateixa entrada, hi ha la tomba de Cèsar Borgia. He sentit com una senyora explicava a uns visitants, com algú va decidir treure les restes d'aquest personatge, que estava enterrat a algun altre lloc, per posar-lo justament on son ara, com a càstig per haver dubtat del Papa, perquè tothom que entri a l'església, passi per sobre la seva tomba i la trepitji.
A l'església, seguint la costum de l'Elvira, he encès un ciri, a la memòria dels nostres pares i avis difunts.
per sopar, com que el dinar m'ha costat car, he buscat un restaurant més econòmic. Quan he arribat, crec que es deia Juanito, estava ple. M'he esperat prenent un vi, mentre veia al Barça jugar un partir de bàsquet contra el R. Madrid. (hem guanyat).
Després he assistit a la missa Pasqual, la que celebra la resurrecció de Jesucrist. Segons el capellà, aquesta es la missa més important de l'any. Jo em creia que la més important era la de la nit de Nadal. Quasi tots a l'església, hem estat una bona estona amb una espelma encesa a la ma. (tercera cosa diferent, que no havia vist mai).
Al acabar la missa, el capellà ha tornat a fer-nos la benedicció als pelegrins. També ens ha dit, com el capellà d'ahir, el pare José Miguel, que quan estem davant l'apòstol i li fem una abraçada, ens recordem d'ell (es el pare Cèsar).
Més tard he trucat a l'Elvira per demanar-li a veure si ella, demà pot treure'm algun bitllet de tren, o d'autocar, des de LOGROÑO, per no tenir que esperar-me a demà passat, ja que demà arribaré aviat i m'agradaria molt avançar la tornada i donar-li un for petó.
Podòmetre al acabar el dia, 97 km.