28 Desembre 20006

PORTOMARIN – MELIDE, 43,2 quilòmetres.
a les 08,45 he començat la segona jornada. De seguida he començat a passar pelegrins, ja que em trobava be i el meu pas es ràpid i llarg.
Avui, en total he vist a 8 pelegrins. Cal destacar que, per segona vegada, avui també he passat sed, però es que, a més, lo pitjor de tot es que portava aigua a la motxilla, però mira, haver d'aturar-me, encara que sigui per veure aigua, m'emprenya i ho he evitat. Això si, a banda de les fonts, avui he començat a utilitzar les màquines automàtiques per agafar coca cola. I es possible que gràcies a aquesta beguda, que et dona energia, m'ha servit per agafar noves forces, fins el punt de anar més enllà d'on tenia previst acabar avui. Efectivament, he arribat a la població de PALAS DO REI, a les 13,30, trobant-me perfectament, així que, després de dinar al restaurant de l'hotel on passaria la nit, he continuat caminant. El meu pla era caminar fins al menys les 17,00 i tornar amb taxi.
L'hotel on he dormit, a Palas do Rei, es un complex molt gran, d'habitacions fetes de fusta, com si fossin bungalou, sense cuina.
Lògicament, aquesta segona part de la jornada l'he fet sense motxilla, lo que m'ha anat tant be, que he arribat fins a MELIDE, fent potser la jornada més llarga de tot el camí. He arribat a Melide sobre les 17,10. Abans d'agafar el taxi de tornada, he entrat a una farmàcia a comprar més pegats i una crema per l'entrecuix, ja que la fricció de la caminada m'havia encetat la cama. No m'ha fet falta trucar al taxista de Palas, perquè a la plaça del centre de Melide n'hi havia uns quants aturats.
En aquesta població, segons Mundicamino, es menja molt bon pop a un bar que es diu Ezequiel, i he passat per davant, però les cinc de la tarda no eren hores de menjar pop. A més, justament allò que tothom fa, a mi no m'agrada fer-ho.
La taxista, molt amable, no m'ha volgut cobrar avui, ja que de camí cap a l'hotel, l'he demanat que l'endemà també vingués a recollir-me.