26-12-2006
Quan vam tornar de l'anterior viatge, parlant a la feina, el Jordi em va dir, que a ell li agradaria venir alguna vegada.

El primer que vam fer, l'Elvira i jo, fou veure preus dels trasllats amb avió, perquè ara ja estem molt lluny, i la veritat, fer llargs desplaçaments en tren, ja es molt pesat. I vam veure que fent la ruta Barcelona - Santiago, i la tornada Vigo - Barcelona, ens sortia bastant be de preu, més econòmic que fer directament BNC-ST-BCN. Naturalment que això representa una despesa important, però mira, aquest es el regal que ens fem tots per Reis.
Com que en el viatge anterior, degut a la pluja se'm va mullar la roba a pesar de la jaqueta, aquest cop em vaig preparar be, i l'Elvira i jo vam anar a DECATHLON a comprar un parell de samarretes especials pel fred i uns pantalons, com els que porto per anar amb la bicicleta, per posar-lo de segon pantaló i no passar fred.
Així que finalment, va arribar el moment de la sortida, el dia 26 de Desembre, el dia de Sant Esteve. Després de dinar a casa de l'Àngel i la Conxi, l'Elvira i el Gerard em van acompanyar fins a l'estació de Sants, per agafar el tren que em portaria a Sàrria, on m'havia quedat la darrera vegada.
Al final, arribava aquell moment tant esperat. Estava en camí d'arribar al final, a la Catedral, a visitar al Sant i agrair-li tot, la protecció que m'ha dispensat per poder arribar-hi, i per donar-li els records de tots els que m'ho han encomanat durant el viatge. Molta gent m'ha demanat que l'abraci en nom seu, i que li resi amb nom seu, i ho faré només d'arribar. I quan el tingui al davant, li demanaré protecció per la meva família, salud, treball i amor entre nosaltres.
El tren va sortir a les 22,00 en punt.
Només començar el viatge, una dona que no estava be del cap, va cridar diverses vegades que ens poséssim el cinturó, que aquell era el tren del diable, que anéssim en compte, etc. parlava amb naturalitat, que feia anys que ho estava avisant, que no li van fer cas una vegada que va denunciar-ho a Saragossa, etc. després ha desaparegut i no l'he vist més, no se si s'havia colat, o què.
Aquella era una nit que prometia. En un altre moment, un avi estava jugant amb el seu net, amb una màquina d'aquestes que et fan preguntes i si la contestes be, et felicita i te'n fa un altre. Tota la estona igual, pregunta, resposta, felicitació. Sort que el nen, al cap d'una estona, es va quedar adormit.
Més tard, una baralla a la plataforma, entre el revisor i uns passatgers que estaven fumant. El revisor els va avisar que, a la propera, els faria baixar a la següent parada que fes el tren.
En aquesta ocasió, m'ha costat més del compte dormir, perquè, a diferència de l'altre vegada, avui tenia la llum oberta sobre meu. Aquest tren, de classe preferent, tanca les llums de manera alternativa, i, per mala sort, avui la meva estava encesa, per lo que em molestava per agafar la son, encara que, finalment, vaig poder descansar i dormir una bona estona.