07/04/2004
He passat per l'alberg, perquè em segellessin la credencial, però encara estava tancat. Així que he començat a seguir les fletxes grogues, que algun dia, espero, em portin fins a Santiago.
He sortit de PAMPLONA per la zona universitària, després de travessar un pont petit, d'estil romànic, sobre el riu Arga.
Després m'he fet un petit embolic, i no trobava les senyals. He preguntat a una noia i m'ho ha indicat, afegint que, si volia, a la Universitat també podien posar-me el segell, lo que m'ha semblat de conya, ja que, com he dit abans, no he pogut fer-ho l'alberg.
Aviat he vist la quantitat de pelegrins que enfilàvem el camí. A estones, allò semblava com quan un autocar deixa anar els seus viatgers, que es produeix una gran filera de gent, doncs semblava allò. Érem molts, la veritat.
Al poc de sortir de PAMPLONA, ha començat a ploure ja amb una mica d'intensitat, fins el punt que m'he tingut d'aturar sota un pont per posar-me l'impermeable.
Després de passar la població de Cizur Menor, i abans d'arribar a Zariquiegui, he arribat a una petita llacuna, on hi havien unes noies fent-se una foto. Una d'elles m'ha demanat si podia fer-li una foto amb la seva càmera, i l'he dit que si, però amb la condició que també me la fes ella a mi. En aquells moments, plovia bastant.
Aquesta noia era mestre d'escola, a Reus, catalana. Es deia Marivi i xerrava tant, que ven aviat he accelerat el meu pas per deixar-la enrere. M'agrada caminar sol.
Allà, a la llacuna, com que plovia, m'he posat la capa. Al menys, aquesta capa serveix perquè no es mulli la motxilla, ni, lògicament, el que hi ha dins.
Després de passar Zariquiegui, hem enfilat el Alto del Perdón, de 780 mts. d'alçada. Hi ha una història que avisa que el pelegrí no s'aturi massa estona dalt del cim, encara que, per la dificultat d'assolir-l'hi, estarà cansat, perquè no li passi com a un altre pelegrí que, esgotat per la pujada, mentre descansava, fou temptat pel diable, dient-li que si renegava de la fe de Deu, de la Verge i desistia de continuar el camí, li ensenyaria un lloc on hi havia una font. El pelegrí no va caure amb la temptació i quan es disposava a continuar, cansat, li va aparèixer l'apòstol Santiago, en la figura d'un altre pelegrí, i li va ensenyar el camí de la font. Per això, a aquest cim se'l coneix amb aquest nom del Alto del Perdón.
Mentre pujava, a uns pagesos els hi vaig preguntar si arribaríem aviat a algun poble on prendre un cafè. Em va dir que 20 minuts després d'assolir el cim. Jo no se si els pagesos corren molt, o simplement el que fan es enganyar-nos, perquè sempre passa que quan els preguntes pel temps que falta per arribar a algun lloc, et diuen molt menys del que realment falta.
Dalt del Alto, hi ha una figura dedicada als pelegrins, impressionant. Allà, em vaig fer un altre foto. Be, no me la vaig fer jo. Li vaig demanar que me la fes a una senyora estrangera, que feia el camí amb la seva filla, que potser no passava dels 9 o 10 anys.
Finalment, després d'enfrontar-me a la baixada del Alto, que deu ni do també, per la seva dificultat, ja que era un camí ple de pedres i de molta pendent, vaig arribar a un poble que es diu Uterga, on per fi vaig poder esmorzar l'entrepà que portava de casa i prendrem un tallat. Dic per fi, perquè tenia gana.
Després d'esmorzar i amb el dia més clar i ja sense núvols, vaig enfilar els darrers quilòmetres.
A les 14,45 h., vaig arribar a Puente la Reina. Jo tenia feta la reserva al Hotel Bidean, però com que només d'arribar vaig trobar-ne un altre, vaig entrar per preguntar el preu, a veure si m'interessava més. Com que més o menys era el mateix, vaig preferir anar el que havia reservat, perquè, a més, es que estava al centre mateix del poble.
En aquests moments, que son les 15,00 h., acabo d'entrar a la meva habitació. Em trobo cansat, ja que aquesta nit de tren no he dormit res. El que faré ara serà dutxar-me, treure la roba de la motxilla i dormir una estona.
També noto que em fan mal els espatlles, amb tota seguretat a causa del pes de la motxilla, clar.
Ara pensava també que em sap greu pagar hotel cada nit, perquè els preus que estic pagant, crec que tots 40 euros, es molt alt, sobretot en comparació amb els albergs, que venen a costar 4 o 5 euros. Abans de sortir de casa, he pensat en agafar el sac i dormir als albergs, però finalment no ho he fet, sobretot perquè si els meus veïns ronquen, a mi em costaria molt dormir. Per això, i també per la comoditat dels hotels, he preferit, al menys en aquestes etapes, anar-hi. Si fes part d'aquest viatge acompanyat, no m'importaria anar als albergs perquè, a més, reconec que també es pot passar be, tens més relació amb la gent, etc.

Però val, anar a hotels o hostals es el meu dret, i tampoc es tracta de excusar-s'hi. Cada ú fa el que vol, no?
Per altre banda, reconec que quan arribem a la població de destí, em sap greu anar-me'n a un hotel, mentre la resta de la gent va als albergs. Segons estic veient, un 90% dels pelegrins van als albergs i un 10% als hotels.
La dutxa ha resultat ser un gran plaer, perquè l'aigua sortia amb molta força. M'hagués agradat estar-me hores sota l'aigua.
Després de dutxar-me, m'he posat cremes als peus. Per evitar les temudes butllofes, el que sempre he fet ha sigut, després de tenir els peus nets, al mati, em poso vaselina, perquè els dits no freguin massa entre ells, i desprès d'arribar al final de les etapes, un crema refrescant.
Com que a partir del migdia ha sortit el sol, la passejada ha estat molt be. He anat fins el famós pont que li dona nom al poble, un pont fantàstic de sis ulls, sobre el riu Arga, majestuós en el seu curs. En una de les parets, hi ha una senyal de fins on va arribar el nivell de l'aigua en unes inundacions, assolint una alçada impressionant.
He assistit a misa, a l'església del poble. M'ha cridat molt l'atenció el costum, en aquesta església, que uns quants capellans s'han repartit per diverses zones del temple, i els fidels, la immensa majoria, han anat a confessar.
El poble, a banda del carrer Major, de l'església i del pont, poca cosa més te.
Això si, he comprat unes taronges, pel camí de l'endemà.