07-12-2005
PUENTE VILLARENTE – LEON, 12,00 qm.
Ens hem trobat el Mateu i jo a les 08,00 del mati al bar de l'hostal. He aprofitat per descarregar tot el meu cabreig en el cambrer, ja que no hi havia cap de les dones propietàries, per dir-li lo molt enfadat que estava per les pèssimes condicions en les que es troba l'edifici. Finalment, aquell home, que tampoc en tenia culpa, ens ha donat la raó, i ens ha dit que tant de bo pogués treballar en l'altre hostal.
Després de pagar l'estada, hem anat a esmorzar a l'hostal Montaña, on vam sopar ahir al vespre. Seguidament, amb l'estomac ple, ens hem posat en marxa, a la que, per mi , seria la darrera etapa. Pel Mateu encara no, perquè tenia que arribar, demà, a Astorga, encara a més de 40 qm, d'on ens trobàvem en aquell moment.
Per mi, en canvi, era afrontar el final del meu camí per aquests dies. Per el dolor que tenia a la cama, he caminat a un pas molt més lent que el de'n Mateu. De totes maneres, no se si per efecte de les pastilles que m'ha donat, però en un moment donat, he recuperat una mica de velocitat, en el sentit que m'he posat més al nivell d'ell, i hem afrontat l'arribada a León amb prou facilitat. La primera part de la ruta d'avui, l'hem fet per la part del darrere dels pobles, molt petits, que hem passat, fins que hem arribat al coll del Portillo, l'única vegada que hem trobat una mica de pujada. Aquí, la dificultat ha vingut, sobretot, perquè hem tingut de caminar una bona estona per la carretera, amb el perill que això representava, ja que avui es dia laborable, i el trànsit era notable.
Avui, el dia ha sigut molt bo, amb un bon sol i sense vent. Excepte el dia 04, que vam tenir pluja, cada dia ha fet sol al mati, encara que a la tarda s'ha ennuvolat.
Un cop a dalt del coll del Portillo, ja es veu León al fons. Al cap d'uns minuts, després de travessar una passarel·la sobre la carretera, hem entrat a León, passant pel costat mateix de l'edifici de CAJA ESPAÑA.
Potser perquè era el darrer dia que caminàvem junts, avui el Mateu m'ha explicat uns quants acudits, alguns d'ells molt bons. Lo dolent es que a mi no se'm queden, normalment.
L'arribada a León, sobre les 11,20 del mati, m'ha posat molt content, sobretot perquè uns dies enrere, creia sincerament que no arribaria, entre la distància que em quedava i el dolor a la cama. Però mira, poc a poc, he arribat a la meva destinació. A les 12,00 en punt hem arribat a la Catedral. Després de fer-nos una foto i de descansar una mica, ens hem acomiadat amb una abraçada, ja que ell seguia camí, mentre que jo acabava aquí, ara a l'espera de l'arribada de l'Elvira i el Gerard.
Quan el Mateu s'ha anat, i després de parlar amb el Jordi i l'Elvira, m'he dirigit cap a l'hotel Temple Riosol, on hem reservat per passar la nit l'Elvira, el Gerard i jo. Vaig escollir aquest hotel, perquè aquí venia quan era viatjant, fa molts anys. Em feia gràcia tornar. Després de passar per l'impressionant edifici de Sant Marc, he arribat a l'hotel sobre les 13,00. a més, hem tingut la sort que aquest hotel està al costat mateix de l'estació del tren.
Un cop dutxat i net, he baixat a dinar a una cafeteria que hi ha al costat mateix de l'hotel. He dinat un plat combinat, amb calamars, ous ferrats, croquetes, etc.
Al acabar, he tornat a la meva habitació, fent temps, fins que ha arribat l'hora d'anar a l'estació a recollir a la meva família.
Increïblement, el tren que els portava des de Barcelona, ha arribat a l'hora justa, a les 16,37. Ens hem posat molt contents al veure'ns, ja en teníem moltes ganes, l'Elvira i jo, d'estar junts, la veritat. Després de deixar les coses a l'habitació de l'hotel, hem anat a donar una volta per León.
La meva intenció, era anar a ensenyar-los l'edifici de l'hostal de Sant Marc, impressionant. Abans, però, l'Elvira ha volgut que entréssim al ambulatori de la seguretat social, a que em veiessin la cama. Allà ens han enviat a un altre lloc, on atenen les urgències.
En aquest centre, m'ha atès una doctora, que m'ha dit que tenia tendinitis, que estava be el que estava prenent, però que quan arribés a Barcelona, anés al metge un altre cop.
Al sortir, hem seguit la nostra passejada, ja de nit. Primer hem anat a la catedral, que, de nit i il·luminada, estava fantàstica. Més tard, hem entrat al barri humit, el lloc típic de prendre copes i tapes de León, una mica com el Temple Bar, de Doblin.
Per sopar, com que teníem gana, encara que era molt aviat, sobre les 20,15, hem entrat a una tasca i hem demanat una ració d'entremesos, molt bons, incloent-hi la famosa cecina, i una graellada de carn, de la qual n'ha sobrat una mica.
Al acabar de sopar, ja ens hem dirigit cap a l'hotel, perquè feia molt de fred. Els termòmetres, senyalaven 1 o 2 graus sobre zero.