dilluns, 19 d’abril del 2010


22-03-2005
Ens hem aixecat a les 08,45 i, després de preparar-ho tot, hem baixat a esmorzar. La nit anterior ens havien dit les propietàries de l'hotel, que abans de les 09,00 no donaven esmorzars, perquè havien arribat a un acord amb la gent de l'alberg, en el sentit que s'alternarien setmanes un, setmanes l'altre, per obrir a les cinc trenta del mati, uns, i a les nou els altres, i que en aquesta ocasió, a ells els hi tocava obrir a les 09,00. a nosaltres ja ens anava be, perquè avui no teníem pressa.
Per esmorzar ens han fet unes torrades molt bones, amb cafè amb llet. Després de pagar i de les abraçades corresponents, ens hem posat en marxa cap a casa.
El primer que hem fet, ha sigut anar fins a Atapuerca, a veure si podíem veure els jaciments. Primer, al poble de Ijeas, des d'on hem anat al jaciment, que es troba a tres qm., d'allà. No ens hem pogut ficar en cap grup, perquè només n'hi havia un, i era d'estudiants i no ens han deixat, però hem pogut anar pel nostre compte a donar una volta per allà. Després, ens hem dirigit cap a Atapuerca, on han muntat una mena de parc. El passat mes de Gener, ja hi vam anar, però estava tancat. En canvi, avui estava obert i hem entrat per la cara. Em vist un poblat, ossos, estris i puntures semblants a les de la època.
Al menys, aquesta vegada hem pogut veure una mica aquell parc. Lo millor, però, es quedar amb ells i que un guia t'acompanyi,
Al Gerard i a l'Elvira els hi ha agradat una ocurrència que he tingut sobre el nom d'aquest poble d'Atapuerca. Els he dit que aquest nom be de quan, en temps antics, una dona li deia al seu marit: MANOLO, ATA A LA PUERCA, QUE SE ESCAPA!!. Encara estant rient.
Seguidament, hem anat cap a Nájera, a dinar. Hem menjat al mateix lloc on vam sopar el divendres, però aquest cop hem demanat el menú. L'Elvira ha demanat, de primer, patates a la riojana, i el Gerard i jo, pasta. De segon, ells han demanat costelles de be, i jo xurrasco.
després de dinar i de fer una mica de migdiada al cotxe, ens hem posat en marxa, aquesta vegada ja cap a casa.