21-03-2005
ETAPA ITERO DE LA VEGA – FRÓMISTA, 14 quilòmetres.
avui ja es primavera!!. encara que el dia ha matinat ennuvolat i plujós. Ens hem tornat a aixecar ben aviat, a les 07,00. el pla d'avui es arribar fins a una població que es diu Frómista, des d'on vam acabar ahir, Itero de la Vega. El primer que hem fet, ha sigut anar fins a aquest poble, per deixar el cotxe i per buscar un bar on prendre un tallat. Lo primer, ho hem pogut fer sense cap problema, però lo del tallat, res de res. Al veure que a Itero no hi havia cap bar obert, (eren abans de les 08,00 del mati), hem pensat que potser era molt aviat, i hem decidit anar, amb el cotxe fins a Boadilla del Camino, a veure si allà teníem sort i en trobàvem un de obert. Però res, a Boadilla, tampoc, així que hem dit, be, doncs tornem cap a Itero, que ara, ja les 08,15, ja estarà algun bar obert. Doncs tampoc. Ni l'hostal on ahir vam prendre unes cerveses, ni res. Total, que finalment hem decidit aparcar el cotxe i començar a caminar, amb la idea de prendre'l a Boadilla, pensant, il·lusos de nosaltres, que quan arribéssim a Boadilla, ja hauria obert algun bar.
Itero de la Vega es el primer poble que ens trobem quan entrem a Palència. Te 237 habitants i destaquen l'ermita de Ntra. Sra. de la Pietat, del segle XIII, l'església de Sant Pere, del segle XVI i el Rollo de Justícia, del segle XV. Abans d'arribar a aquest poble, hem de travessar un pont que es diu PUENTE FITERO, un dels més llargs i bonics de tot el camí.
El camí fins a Boadilla, que son 8 quilòmetres, l'hem fet, els primers 4 quilòmetres, amb una persistent pluja. Fina, però pluja. El Gerard, a primera hora, no estava massa pel tema de caminar. Sort que després s'ha animat.
Sobre les 10,15 hem arribat a Boadilla, però ni rastre de cap bar obert. Fins i tot l'alberg, que a primera hora estava obert, ara ja estava tancat. Segurament ja no quedaria cap pelegrí, i l'han tancat. Així que sense donar temps a queixes i lamentacions, hem seguit camí cap a Frómista.
A Boadilla, que es una població petita de 187 veïns, destaca l'església parroquial de Ntra. Sra. Asunción, del segle XVI, i el ja esmentat Rollo gòtic de Justícia, del segle XV, decorat amb vieires al·lusives a Santiago.
Al poc de sortir de Boadilla, ens hem menjat unes galetes que ens quedaven, la llonganissa i uns kiwis. Al menys, això ens ha servit per calmar la gana. El camí de Boadilla a Frómista, uns 6 quilòmetres, es fa seguint el curs del canal de Castella. Aquest tros, l'hem fet bastant de pressa. Es ben cert que, com que estem entrenats, li donem molta canya a la marxa, sobre tot quan es pla.
També hem accelerat una mica, perquè davant nostre es veien uns núvols negres i em temia que podia caure'ns un bon xàfec.
Poc abans d'arribar, ens hem trobat amb un personatge molt curiós. Es diu Alejandro. Porta camisa i corbata, però abans de la americana, porta un xandall. També penjat a l'esquena, porta un paraigües i un barret amb tot de pins que li deuen haver donat els pelegrins a qui s'ha trobat. Ens ha explicat, després de saludar-nos, que es va quedar vidu fa quatre anys, i que fa poc podia haver-se anat a viure amb una dona, que no recordava si tenia 26 o 36 anys, ja que ella li va demanar i ell li va dir que no. Ara, en canvi, segons ens va dir, li diria que si. Ens ha demanat que li féssim una mena de dedicatòria a una llibreta que portava, on altres pelegrins també li havien escrit unes lletres. Finalment, amb tota educació, li ha demanat a l'Elvira que li fes un petó. Ens ha donat la seva adreça. Potser que tingui 80 anys.
Sobre les 11,30, hem arribat a Frómista. Com que hem anat al centre, hem entrat un moment a la oficina d'informació. Després ja directament, hem anat al primer bar que hem trobat, a prendre tallats i pastes. Allà hem descansat una mica, i abans de trucar a la taxista, el Gerard i jo ens hem connectat a Internet.
Frómista es una població de 955 habitants. Es pot gaudir de la vista d'una de les millors esglésies romàniques del mon, l'església de San Martin, del segle XI. També hi ha l'església de San Pedro, del segle XV i l'ermita de Ntra. Senyora de Otero, patrona de la vila, del segle XVIII. També del segle XVIII data la construcció del canal de Castella.
La taxista, no se si es diu Hermenegilda, telèfon 670710817, portava un Mercedes i ens ha deixat anar que te unes quantes cases de turisme rural, un bar que ha llogat, etc. Això si, una enamorada de la seva terra, explicant-nos coses de pobles veïns. En pocs minuts, ens ha deixat a Boadilla i allà hem agafat el cotxe per tornar a Hontanas. Hem tingut sort que ningú ens ha obert el cotxe, perquè ens l'hem deixat obert.
Aquesta gent de l'hotel, molt bona gent, la veritat, encara no tenen massa experiència amb això del restaurant, i ja els hi ha passat alguna vegada que, quan anem a menjar, ens diuen que els hi queda poc menjar, etc. això mateix també els hi ha passat avui, però es igual, perquè el menjar que et posen, està molt bo. Avui per primer plat ens han posat macarrons,(ja els hem repetit, però estan molt bons), de segon, ara mateix no recordo.
després, com cada dia, hem fet una petita migdiada. Ens senta de be........
per la tarda, un altre cop excursió. Es la gran avantatge de venir amb el cotxe; pel matí, fem el camí de Santiago, i per la tarda, gràcies al cotxe, podem visitar els voltants d'on siguem. La idea que hem posat en pràctica, tal i com ja vam fer el Gener, es buscar un hotel que fos el nostre “quarter general”, es a dir, sortida i entrada al mateix lloc. D'aquesta manera, evitem el pujar i baixar maletes cada dia i, a més, ens permet visitar els voltants. I la idea agrada a la gent, ja que després de dinar, ens ha saludat un senyor que li havien explicat el nostre sistema, i ens ha dit que li agrada. Clar, es que així no ens limitem només a caminar, que ja esta be, sinó que, a més, podem visitar els pobles dels voltants.
Abans de començar les visites, hem passat pel costat de les runes del convent de San Anton, perquè ens feia gràcia fotografiar el gos faldiller lligat a un cartell que posa “perro peligroso”.
Primer de tot, hem anat a Itero del Castillo, a veure el castell. No l'hem vist d'aprop, però en canvi hem pogut visitar l'església, ja que en aquell moment, unes dones l'estaven escombrant i ens han deixat entrar. Es, com totes les esglésies d'aquesta zona, molt bonica, totes romàniques i espectaculars.
Després, seguint els comentaris que ens ha fet la taxista, ens hem anat fins el poble de Támara, a visitar la seva església – catedral, i ho poso així perquè es gran, majestuosa.
Tal i com ens ha dit la taxista, i trucant-la per telèfon, ha vingut a obrir-nos la porta, i a donar-nos explicacions sobre aquella joia d'església, una senyora del poble. S'ho tenia tot après de memòria, però ens ha agradat la seva explicació. Juntament amb nosaltres, s'han afegit unes senyores de Galícia. Pel seu treball, no ens ha cobrat res, però sí acceptava donatius, pel manteniment de l'església. Ens ha dit que a Támara hi viuen 50 persones, i que els joves se'n van, i que quan ella es mori, potser es perdi aquesta possibilitat que algú t'expliqui la història d'aquell temple.
Val a dir, sobre Támara, que hi ha un carrer que es diu “SALSIPUEDES”, tot junt.
Li hem preguntat a aquesta senyora per aquest nom tant especial, i ens ha dit que fa anys, aquest carrer no tenia sortida, i clar, la gent tenia moltes dificultats per entrar i, sobre tot, per sortir. De totes maneres, l'alcalde que va acceptar posar aquest nom al carrer, deu ser una mica de la broma, no?.
La senyora, aprofitant que som de Barcelona, ens ha recordat, com protestant una mica, que al Museu Marès, de Barcelona, es troba la imatge original de Sant, a qui està dedicada l'església del poble.
Abans de tornar a l'hotel, encara hem tingut ganes d'anar a un altre poble, Santiago del Val, a comprar un formatge de cabra.
Ja tard, sobre les 20,30, hem arribat a l'hotel. Com sempre, hem sigut dels últims i la mestressa ha tingut que fer jocs malabars per donar-nos de sopar, perquè li quedava molt poca cosa. Ens ha donat, a l'Elvira i a mi, sopa castellana, molt bona, i al Gerard, macarrons. De segon, llom.
Després de la volta de rigor que hem fet l'Elvira i jo al poble, ens hem anat a dormir. Avui estava força cansat, tant que, mentre l'Elvira m'ha fet un massatge, m'he quedat adormit. Em sap greu, perquè, a més, el Gerard m'esperava perquè li fes un massatge a ell. I també li volia fer un a l'Elvira. Però m'he adormit!!.