20-03-2005
HONTANAS – ITERO DE LA VEGA, 21 quilòmetres.
avui la ruta l'hem fet els tres. Hem posat el despertador a les 07,00 i a les 07,30 ja estàvem fent el camí. Sortim tant aviat, que no ens dona temps a prendre ni un cafè, perquè els bars encara estant tancats.
Només sortir del poble, hem agafat una desviació a la dreta, que ens porta per la muntanya, molt a la vora de la carretera. De fet, anem pel camí només 3 o 4 quilòmetres, perquè aviat tornem a caminar per la carretera. La primera joia que veiem, son les runes del convent de San Anton, que ja les vam veure ahir a la tarda, quan vam anar a donar un tomb amb el cotxe. Es curiós això que la carretera passi pel que seria l'interior del convent, ja que passa per sota d'unes arcades del mateix convent.
També ens ha divertit una petita edificació que hi ha al costat mateix del convent, habitada, en el que hi ha un cartell que diu “gossos perillosos”, i el primer que veiem lligat, al costat de l'entrada de l'habitatge, un gos faldiller. Clar que al costat mateix, hi ha lligat un pastor alemany de considerables dimensions.
Com que ja ens coneixíem una mica el poble de Castrojeriz, que es on vam anar a passejar per la tarda anterior, quan vam entrar a aquesta població, sobre les 9,30, vam anar directament al bar, a esmorzar. La veritat es que ja teníem gana, després d'haver fet els primers 10 quilòmetres del dia. Vam menjar entrepans de formatge, amb coca cola per el Gerard i cerveses per nosaltres. Allà, mentre esmorzava, vaig trucar al número de informació de telefònica, i vaig saber que el Barça havia guanyat el seu partit d'ahir amb el Corunya. Per aquest motiu, l'esmorzar em va saber doblement bo i sa.
Després d'esmorzar, amb els estómacs plens i la moral alta, vam prosseguir el nostre camí.
A Castrogeriz, d'uns mil habitants, destaca, en primer lloc, les runes d'un castell situat a dalt d'un turó que domina tot el poble, també es important l'església de Ntra. Sra. del Manzano, del segle IX, l'església parroquial de Santo Domingo, seu actual del museu parroquial, el convent de Sant Francesc, del segle XIV, el de Santa Clara, del segle XIV, etc.
Només sortir de Castrojeriz, es puja al darrer ermot, la pujada al Alto de Mostelares. Es una pujada considerable, però que el Gerard la va fer ell sol i va assolir una bona avantatge. El noi s'ho va agafar amb ganes i tot el camí el va fer amb alegria.
La pujada es fa una mica difícil, però val la pena. Quan estàs a dalt, el paisatge es fantàstic. Es veuen tots els ermots, i la barreja de colors de la terra et fa sentir que estàs en un lloc molt diferent i llunyà.
Seguidament, encarem una baixada, que ens porta fins a la font del Piojo, que es un lloc preparat amb taules i bancs, per descansar. A més, hi ha aquesta font, d'on surt una aigua molt bona. Vaig aprofitar per rentar-me i refrescar-me els peus. A partir d'aquí ens trobem pels voltants del riu Pisuerga, molt a la vora de la província de Palència. Una mica més enllà d'aquesta font, arribem a un pont romànic, que travessa el riu Pisuerga i que, a més, fa de frontera entre les províncies de Burgos i la de Palència. Ja només ens faltaven 0,700 mts, per arribar a la fi de l'etapa d'avui, a la població de Itero de la Vega. Abans d'entrar a aquest poble, ja dins de Palència, per animar una mica al Gerard, vaig fer com aquells soldats americans, que mentre corren amb el fusell, canten. Jo vaig fer el mateix, substituint el fusell pel pal de caminar. Un ciclista que venia darrera meu, que jo no havia vist, em va veure, i va riure. Jo, rient, li vaig dir que d'alguna manera tenia que distreure al petit.

Poc després vam entrar a la població de Itero. Vam aturar-nos a un hostal, que tenia terrassa, on vam seure per prendre uns refrecs.
Després de prendre les cerveses pertinents, i de comprar-nos uns pins de motius del camí, hem trucat a un taxista, perquè ens vingués a buscar, i ens portés cap a Hontanas.
Segons ens ha explicat el taxista, això que fem nosaltres, de fer el camí i després utilitzar els serveis d'un taxi, per tornar al lloc de sortida, es una cosa cada dia més normal, que la fa més gent. Es que es cert. Si vols caminar amb tota la família, fent el desplaçament amb cotxe, no hi ha més remei que fer-ho així.
Hem arribat a l'hotel sobre les 13,30, i després de dutxar-nos, hem baixat a dinar. De fet, quan hem arribat no hi havia lloc al menjador, però això ens ha anat molt be, perquè d'aquesta manera hem tingut temps de dutxar-nos i de descansar una bona estona. La mateixa propietària de l'hotel ens ha vingut a avisar a la nostra habitació, per baixar a dinar.
Avui he fet un petit extra, perquè després de dinar, en el que m'he pres un cigaló de rom, l'Elvira i jo hem sortit a les taules del carrer, i me'n he pres un altre.
Al acabar, hem fet la migdiada. Després d'una jornada de 21 qm., senta molt be poder dormir una mica.
Quan ens hem aixecat, com vam fer ahir, vam tornar a sortir amb el cotxe. Vam anar fins a Itero de la Vega, a fer unes fotos pel riu Pisuerga, i després ens hem acostat a Frómista, que serà el destí de demà. També ens hem aturat a Boadilla del Camino, on hem pogut admirar un monument que no havíem vist fins ara, que es diu Rollo de Justícia, que es com un piló, on fa molts segles, ajusticiaven als malfactors. Segons ens han explicat, per aquests pobles de Castella, això del Rollo de Justícia es molt freqüent. Eren els alcaldes els que impartien aquesta justícia. Bes a saber quina justícia impartirien. Per exemple, a quanta gent deurien matar i torturar els de la inquisició en aquests Rollos de justícia? Aquest de Boadilla, data del segle XV, i, veritablement, es tot un monument.
Quan després hem arribat a Frómista, hem aprofitat per anar a la farmàcia. Ha sigut divertit quan, mentre em disposava a filmar una de les esglésies, una senyora gran se'm ha posat al davant, mirant-me fixament. Tant ha sigut així, que he deixat d'enfocar l'església per saludar-la. Com que ella continuava mirant-me, aleshores l'he dit “bonita la Iglésia, eh?”, i al final ha marxat. També ha sigut casualitat que, passejant per aquesta població, hem passat per davant d'on viu la taxista de demà.
Mira si es bona gent la que regenta aquest hotel, que quan hem tornat de la petita excursió, ens estaven esperant un matrimoni germà de la propietària, per acomiadar-se de nosaltres. Ens han explicat que, com que comencen ara, ells els ajuden els caps de setmana. Es molt bona gent.
Per sopar, hem menjat sopa de carabassó i ous ferrats amb botifarra d'arròs, molt típica de Burgos. I molt bona!!.
com cada dia, abans d'anar-nos a dormir, l'Elvira i jo hem anat a donar una volta pel poble, encara que avui, com que ha començat a ploure, hem tornat aviat.