18-03-05
ETAPA BURGOS – FRÓMISTA
avui hem començat un altre etapa del camí de Santiago. I, com l'altre vegada, ha sigut pensat i fet en pocs dies.
Abans de començar, he estat treballant, fins les 15,30. Sobre les 16,00 ja estava a casa i com que l'Elvira ja ho tenia tot preparat, només faltava que jo li portés la maleta, de seguida hem començat el viatge cap a Belorado. Concretament, vam sortir de Sant Climent a les 16,30.
Va ésser divertit quan el gos, mentre estàvem posant les motxilles al cotxe, es va colar al seient del darrere, com pensant que ell no es volia quedar a casa i volia venir amb nosaltres. Es curiós veure-li la cara, que t'ho diu tot, que no vol quedar-se i que vol venir amb nosaltres. Clar, com que quan podem ens l'emportem, el bitxo s'apunta a tot.
Hem pensat que perquè el viatge no ens resulti tant pesat, ja que son quasi 600 quilòmetres, vam reservar habitació a l'hotel Xacobeo, de Belorado, el mateix que vam estar a principis de Gener, quan vam fer altres etapes.
Aquest es un hotel nou que ens va agradar.
Per controlar les despeses, només sortir de casa vam agafar l'autovia, fins passat la població de Bujaraloz, on, a causa del molt de trànsit que hi havia per la carretera, vam entrar a l'autopista. Passat Saragossa, vam tornar a anar una bona tongada de quilòmetres per la carretera, fins que vam tornar a entrar a l'autopista poc abans d'arribar a LOGROÑO. A partir d'aquesta ciutat, vam anar un altre cop per carretera.
No se si es perquè era de nit, o perquè estava cansat, però la qüestió es que ens vam perdre pels carrers de LOGROÑO, i ens va costat trobar la carretera de Burgos.
Com que se'ns va caure la nit a sobre i ja estàvem cansats d'anar amb cotxe, vam aturar-nos al poble de Nájera, per sopar. Jo volia portar a l'Elvira i al Gerard a sopar a l'hotel San Fernando, però quan vam trucar per reservar, ens van avisar que val, però que anéssim ràpid, perquè la cuina la tancaven a les 22,45. això no em va agradar, ja que denota poques ganes d'atendre'ns, per lo que vam decidir anar a sopar a un altre, el mateix que vam dinar quan tornàvem de l'anterior viatge. Sembla que el destí no vulgui que anem a menjar al restaurant de l'hotel San Fernando, ja que quan vam passar per aquí el mes de Gener, que vaig trucar per reservar taula, aleshores estaven tancats per vacances.
En aquest restaurant, vam sopar, de primer, l'Elvira cards i jo escarxofes amb pernil. De segon, també el Gerard, vam demanar costelles de xai, molt bones.
Sobre les 12 de la nit, vam arribar a l'hotel Xacobeo. Quan vaig arribar a l'hotel, no em vaig trobar massa be. Després de sopar vaig demanar un cigaló de rom, que no em va caure be. Em vaig adormir molt aviat.