08-12-2006
ALTO DO POIO – SAMOS, 24 quilòmetres.
El preu de l'estada en aquest hostal, m'ha semblat massa alt, en comparació amb els altres hotels que he utilitzat aquests dies.
He passat la nit amoïnat, per si tindria un altre dia de pluges fortes com les d'ahir. Entre això, el fort vent i la pluja, la veritat es que he dormit molt poc. Sort que quan s'ha fet de dia, he vist que havia nevat una mica, i s'havia transformat en gel. Al menys no plovia, el fred era intens, encara que el perill estava en la possibilitat de relliscar i caure.
Vaig començar a caminar, carretera avall, en direcció a Samos, la meva propera etapa. Segons les guies, aquesta etapa es de 21,5 qm., però fer-la per la carretera, son 24. Jo el que tenia clar a partir d'avui, es fer tota la ruta per la carretera, sense entrar als camins, per tal d'evitar un altre cop mullar les botes.
Com que el camí era de baixada, la velocitat era molt bona. A més, no em feien mal els peus.
Al poc de començar la caminada, he trucat al 112, per avisar que s'havia produït un despreniment a la carretera, que podria causar algun accident entre els automobilistes. Al cap d'una estona, mentre caminava m'he creuat amb un cotxe de la guàrdia civil. He suposat que es dirigia al lloc del despreniment.
A mig mati, ha començat a nevar i a fer un vent molt intens, que em dificultava molt aconseguir tirar endavant.
He seguit tot el camí per la carretera, tot i el desgast que l'asfalt suposa per els peus, però es que no he volgut entrar al camí, per evitar passar per l'interior de Triacastela, on hi ha un gos, segons la guia de Mundicamino, que pot resultar perillós.
Tot i la decisió de no entrar als camins, quan faltaven pocs quilòmetres per arribar a Samos, no he pogut resistir d'entrar-hi. N'he agafat un poc després de passar pel poble de Renche, a 1,7 qm de Samos, que m'ha agradat molt, perquè ha sigut un tros fantàstic. Molt bonic. Llàstima que, tal i com em temia, he tingut que passar per sobre de l'aigua. Sort que com que no plovia, era poca cosa, i no m'ha mullat les botes. Sobre les 13,30 h., he entrat a Samos.
Es un poble petit, encara que te un magnífic monestir, l'anomenat Monestir de Samos. Com que anava carregat i a més, per l'hora que era, podria tenir problemes per trobar lloc per dinar, no m'he aturat al monestir i he seguit tot directe cap a l'hostal. Per passar la nit, he escollit l'hostal residència Veiga, de Samos, un hostal molt acollidor, amb un bon menjador.
Després de prendre'm una bona dutxa, he baixat a dinar. Per dinar, me demanat un plat de bolets amb pernil, i unes cloïsses a la marinera, primera vegada que demano marisc a Galícia.
Com que va estar tota la tarda plovent, no vaig sortir de l'hotel per res. Només, a mitja tarda, vaig baixar al bar, a prendre'm un vi gallec. L'habitació era ample, de dos llits, amb bona calefacció i televisió. Vaig aprofitar per escampar la roba mullada pels radiadors, perquè s'assequés del tot.