05-12-2005
CALZADILLA DE LA CUEZA – EL BURGO RANERO, 40,3 qm.
He sortit a les 08,45 a més, m'ha donat una gran alegria, només sortir del poble, veure un cartell que deia que, fins a Sahagún, segons el camí que agafés, tindria aproximadament, 14 – 15 qm, molts menys dels que em pensava, que era al voltant dels 21. Així que he trucat a l'Elvira, que m'està ajudant molt, perquè em reservés lloc a El Burgo Ranero, per si aconseguia arribar-hi. Em trobava be i amb ganes de fer una caminada llarga. El dia, a més, acompanyava, perquè havia sortit un sol magnífic, i semblava que no feia tant de vent.
A més, si vull arribar a León caminant, he de donar-li canya.
Caminant, m'ha agradat veure cérvols lliures pel camp. No els havia vist mai. Espero que no morin a mans dels caçadors, a qui també anomenen “esportistes”.
Abans d'arribar a Sahagún, m'ha començat a fer mal la cama dreta. Primer em pensava que em molestava la llengüeta de la bota, però després de posar-la be, he comprovat que seguia fent-me mal. Tot i així, he continuat caminant, intentant arribar, fos com fos, a El Burgo.
Sortint de Sahagún, he conegut al Mateu. Be, ens vam conèixer ahir, dinant, però no vam parlar. Només ens vam desitjar “bon profit”. Però avui, després de saludar-nos a Sahagún, ja hem continuat tots els dies junts.
Jo, amb el meu peu tocat, cada vegada anava més a poc a poc, i el dolor era cada vegada més gran. Entre mi començava a dubtar si podria acabar.
Vam parar a dinar uns entrepans a Bercianos del Camino. Com que ell caminava més ràpid que jo, vaig dir-li que anés al seu ritme, que jo ja arribaria.
Després de dinar, ja només ens faltaven 6 qm, per arribar a El Burgo Ranero. Aquesta ha sigut potser, la vegada que més m'he alegrat d'arribar a la meva destinació. El mal a la cama dreta era molt fort. Fins i tot, el Mateu m'ha deixat una crema per fer-me una bona frega, i m'ha donat unes pastilles contra el dolor, que m'ha anat molt be. Crec que tinc Tendinitis, perquè tinc el turmell molt inflat.
El Mateu tenia previst dormir al alberg, però com que estava tancat, ha llogat una habitació al mateix hostal que jo. Hem sopat junts, i hem mantingut una bona conversa política – sindicalista, ja que ell es enllaç sindical, per comissions obreres, a l'ajuntament de Écija, a Sevilla. Per sopar, he demanat sopa i un bistec amb patates.