30 Desembre 2006



PEDROUZA – SANTIAGO DE COMPOSTELA, 16 quilòmetres.
El temps, pitjor que ahir, amb vent i pluja, per lo que he decidit, al menys d'entrada, seguir per la carretera. Però clar, al cap d'uns quilòmetres, he vist com uns pelegrins entraven al camí, i he pensat que era una llàstima, que aquests darrers moments del meu camí, els fes per la carretera, en lloc de per el camí original, i he decidit entrar-hi, tot i la possibilitat de quedar amb els peus mullats. En aquell moment plovia molt, i fins i tot, en un moment donat, he ajudat a un pelegrí a posar-se l'impermeable de la motxilla.
Aquest tros del camí, passa per les instal·lacions de RTVE a Galícia.
He passat pel costat mateix de l'aeroport de Santiago, situat a la població de Lavacolla. Justament, en el moment en que passava per allà, un avió de RYANAIR es disposava a aterrar, quan de cop, ha canviat d'intenció i ha tornat a enlairar-se.
Sobre les 11,00 he arribat a l'hotel. No està malament, però ens ha fallat amb la calefacció. L'habitació, molt petita per ser per tres persones.
Com que era aviat i la família no arribava fins les 18,00, he decidit continuar. La meva intenció era arribar fins al penúltim lloc abans de Santiago, el MONTE DO GOZO, però mira, m'he anat animant, estava tant a la vora de la meva destinació, que m'ha sigut impossible no continuar. He entrat a Santiago sobre les 13,30. Des de l'entrada de la ciutat fins la Catedral, hi ha quasi una hora de camí. Estava molt nerviós i neguitós per arribar-hi, però com que volia gaudir-la del tot, al cent per cent, abans d'anar a trobar-me amb ella, m'he aturat a dinar.
Sobre les 15,00 he arribat a la catedral. He de dir que m'he emocionat quan l'he vist, tant gran, tant maca. En diverses ocasions, m'han sortit les llàgrimes, de l'emoció que sentia. He entrat i he resat; he visitat el sepulcre del Sant, i després he anat a posar la ma dreta a la columna que està sobre de la imatge de Santiago, desgastada, dels milers i milers de pelegrins i visitants que, abans que jo, han fet el mateix gest. Allà, sol, amb altres pelegrins esperant que acabés, de la mateixa manera que jo havia esperat que acabessin els que anaven davant meu, he resat per la meva família, per l'Elvira, el Gerard, el Jordi, la mama, el Josep (i els seus), i la Conxi (i els seus), i he recordat als nostres pares, els nostres avis, i els he demanat que les coses ens vagin be, que ens ajudin i que ens cuidin. I com deia al començament d'aquesta darrera part d'aquest diari del Meu Primer Camí, he recordat a tota la gent que m'ha demanat que resés per ells. I he de dir que tot això m'ha fet plorar, però plorar d'emoció i de gratitud, per haver aconseguit arribar a fer allò que un dia em vaig proposar: arribar caminant fins a Santiago.
Després, orgullós i content, per primera vegada en aquest camí, l'he fet cap enrere; ja no tenia que anar més enllà, ja havia arribat. Ara es tractava d'anar a buscar la meva família, content per la seva presència.
Demà tornarem a entrar, tots junts. Avui, en honor a ells, no he volgut segellar la credencial ni anar a buscar la COMPOSTELA, que es, com deia al principi d'aquest diari, com el títol per haver arribat fins el final. Aquestes accions, que a la catedral de Santiago et segellin la credencial, i que et donin la COMPOSTELA, son potser el més important de tot, així que això, ho farem demà, amb tots.
He anat caminant fins a l'estació dels autobusos, i a les 16,40 n'he agafat un, que m'ha portat fins a l'aeroport.
L'arribada de la meva família ha sigut molt emotiva, tots allà amb mi, a fer la darrera jornada. Han entrat a la terminal contents, el Gerard, l'Elvira, el Jordi.
Només aterrar, l'Elvira m'ha trucat, i l'he fet una broma, dient-li que jo estava a l'hotel, que quan sortissin a la carretera, giressin a l'esquerra, que ja el trobarien. Ha sigut una bona sorpresa, després, quan m'han vist.
Tot seguit, hem agafat un autobús que ens ha portat fins davant mateix de la porta de l'hotel, on hem baixat, per deixar les motxilles. Després de dubtar una mica, finalment hem decidit anar a sopar a Santiago, per lo que hem agafat un altre autobús.
Lògicament, no ens hem pogut perdre entrar al casc antic, per visitar-lo. Després de sopar, a base de tapes, empanada, pop, croquetes, etc.
Al acabar, amb la panxa ben plena, hem passejat pel casc antic, fins a localitzar la catedral. Hem entrat a visitar-la, i estaven fent una missa medieval.
Finalment, hem agafat dos taxi, que ens han portat a l'hotel.
al bar de l'hotel ens hem pres uns cafès i refrescos, mentre l'Elvira jugava amb un lloro.