06-12-2005
EL BURGO RANERO – EL PUENTE DE VILLARENTE, 25 qm.
He passat molt mala nit, per culpa del dolor a la cama. No se si podré continuar. El Mateu m'ha dit que una vegada hagi començat a caminar, em trobaré millor.
El dia també ha sigut molt bo, amb un sol esplèndid.
En principi, tenia previst anar fins a Mansilla de las Mulas, però to i el dolor a la cama, com que era aviat, he preferit seguir caminant, perquè tot el que avanci avui, reduiré demà, que es l'últim dia, i es quan arriben l'Elvira i el Gerard, i vull arribar a León aviat.
L'he demanat a l'Elvira que ens reservi dues habitacions a Puente de Villarente. Avui també han sigut rectes i rectes. Tant, que a l'horitzó veus el poble on vas, per exemple, des de molt lluny es veu el campanar de l'església de Mansilla de las Mulas, però falten hores per arribar-hi.
A Mansilla he comprat més mandarines, i panellets, que estaven molt bons.
Per dinar, he menjat macarrons i mandonguilles. Abans de sortir del restaurant, ens han donat un llibre, per escriure una dedicatòria, pel fet de ser pelegrins. Com que ahir vaig pagar jo els entrepans del dinar, avui el dinar l'ha pagat el Mateu. Es una molt bona persona. Com que deia que anava malament de diners, m'he ofert a deixar-li, però no n'ha volgut, esperant arribar a Mansilla, per treure'n del caixer.
El paisatge continua sent recte, però al menys ha desaparegut el fort vent dels darrers dies.
Quan finalment he arribat a El Puente de Villarente, hem tingut una gran decepció amb el hostal. Era realment fastigós, vell, brut. Només de pujar a l'habitació, se'm ha caigut el mon a sobre, de lo brut que estava tot. Hagués tingut que marxar, però no sabia on estava l'altre hostal del poble, del qual me'n havia parlat l'Elvira, però ni sabia on estava, ni si tindrien habitacions lliures. A més, tenia molt mal a la cama, per començar a donar voltes pel poble. Finalment, estava amb el Mateu, i potser ell no era tant maniàtic com jo i a ell no li semblava tant malament. No hi aneu mai, val? Està molt brut. Per començar, només d'entrar a l'habitació, no funcionava la calefacció. Ens ha dit la noia que tranquils, que ara la posaria. Després de treure les coses de la motxilla, i de despullar-me, he pretès dutxar-me, però, aleshores, no hi havia aigua calenta. He esperat una estona, però tampoc. Finalment, he sentit com el Mateu es queixava d'aquesta mancança a la noia. Li ha dit que en poca estona podria dutxar-se. A mi, realment, se m'han tret les ganes, amb la brutícia que hi havia per tot arreu.
Després hem baixat al bar, i l'he demanat a la dona que posés més alta la calefacció, que feia molt de fred. M'ha dit que anava a l'habitació a repassar la instal·lació, perquè tindria que funcionar. De fet funcionava. El que passa es que anava diguem que en un marxa molt petita, es a dir, sense posar-la a la màxima potència, com hagués calgut avui, amb el fred que feia. Ens ha dit que no podia pujar la potència, per perill que explotés la caldera.
El Mateu i jo, donat el fred que feia, hem pensat en anar a donar una volta, a veure si trobàvem un altre lloc on estiguéssim millor. Hem trobat l'hostal Montaña, i ens ha donat ràbia no haver reservat lloc en aquest, molt més acollidor i calent. Això si, hem decidit sopar aquí, en lloc de sopar al nostre hostal. Home, els hostals els reservem pel que veiem en Internet, es a dir, que podem encertar-la o no. En tot cas, en el dia d'avui, hem tingut mala sort.
Per sopar, he demanat sopa de peix i remenat de botifarra.
El Mateu i jo hem valorat abandonar aquell hostal, encara que tinguéssim que pagar, i reservar en aquest, però finalment no ho hem fet, per no haver de fer un altre cop la motxilla, i perquè, en el fons, ens sabia greu per la dona.