07-01-2005
ETAPA BELORADO – SAN JUAN DE ORTEGA 25 KMS.
L'etapa d'avui l'he fet tot sol, perquè l'Elvira està molt refredada (avui anirà al metge). M'he despertat a les 07 del matí, perquè com que l'etapa d'avui es més llarga, volia fer-la amb temps. Sobre les 07,30 he baixat per marxar, i he tingut l'agradable sorpresa de trobar el bar de l'hotel obert, lo que m'ha anat molt be per prendre un tallat i una pasta, a més d'encarregar un bon entrepà per esmorzar.
A les 08,00 m'he posat en marxa. Encara era de nit. M'he abrigat molt, perquè feia molt de fred. El cotxe tenia una capa de gel.
El primer poble que m'he trobat es diu Tosantos, sense res d'especial a dir. Es un poble molt petit, de 57 habitants. D'aquest tros, destaca l'ermita de la Verge de la Penya, una ermita solitària, al mig del camp. Al cap de 2 quilòmetres, he arribat a un altre poblet que es diu Villambistia, de 67 habitants. Aquest poble, es troba en plena Serra de la Demanda.
També a una distància molt curta, 1,6 quilòmetres, s'arriba a Espinosa del Camino, un altre poblet molt petit, de 42 habitants. Aquest poble, ja es troba en plena pujada als “Montes de Oca”. Als 3,7 quilòmetres, es troba Villafranca Montes de Oca. Aquesta ja es una població més important, amb 207 habitants. En aquest poble he esmorzat i he comprat, a més, un altre entrepà i una llauna de coca cola per emportar-me, per si m'entra gana camí de Sant Juan de Ortega, ja que fins aquesta població, ja no hi ha cap altre poble. Tenia que preparar-me be, per no passar gana ni sed els propers 12 quilòmetres, que es el que faltaven per arribar a la fi de l'etapa d'avui.
Mentre estava pagant al bar, m'ha passat una cosa curiosa. M'he quedat mirant a un home que es semblava bastant a un client que es diu Muñoz, però immediatament després he vist que no era ell i me'n he oblidat.. Però, aleshores, ell s'ha acostat i m'ha saludat. Jo m'he quedat de pedra, i inclòs m'he dirigit a ell nomenant-lo Muñoz, però m'ha rectificat, dient-me que es deia d'un altre manera, que no recordo. Es curiós, que jo l'he confós amb un altre i a ell li ha passat el mateix, perquè estic segur que no em coneix de res. Es igual, l'he saludat i fins i tot m'ha explicat que ell va anar fins a St. Joan d'Ortega feia poc i que, com que no hi havia ningú, no el van segellar, i que hi aniria avui, per veure si podria fer-ho. Mig en broma., l'he dit que si troba a algú, els avisi que darrera vaig jo i que m'esperin per segellar. A veure si faré la caminada i després no hi haurà ningú!!.
M'ha dit que trigaria 2,30 hores fins a St. Juan. En aquell moment, he comprovat l'hora, (eren les 11,00), o sigui que he pensat que arribaria a les 13,30.
Després d'un bon esmorzar, m'he posat en marxar per afrontar els 12 quilòmetres de la darrera part de l'etapa d'avui. També he parlat amb l'Elvira, perquè està molt refredada. A les 12,30, te hora de visita al metge. A veure si es posa bona aviat!!.
Només sortir del bar, la pujada de los Montes de Oca, es fa notar. Es molt forta. Ha arribat un moment en que m'he perdut. Entre mi, em deia que feia estona que no veia cap senyal, però pensava que, com que el camí per on caminava era clar, pensava que anava be i que si no hi havia senyals, era perquè era impossible equivocar-se. Però quan al cap de 10 minuts, he arribat a una casa i no hi havia cap senyal, aleshores he estat segur que anava equivocat, perquè normalment, quan arribes a alguna casa, o torre de llum, etc., hi ha senyals, o sigui que he girat cua uns altres 10 minuts. Finalment, he vist que, efectivament, m'havia equivocat, perquè he vist que la senyal indicava un altre direcció. Com que he pensat que algun altre pelegrí podria equivocar-se, he fet jo mateix, una fletxa amb pedres, per indicar el bon camí.
Ja caminant en direcció a San Juan, m'he aturat per treure'm la caçadora, perquè tenia calor. En aquell moment, m'han avançat uns pelegrins de Navarra, que feien el camí de Roncesvalles a Burgos. Els he volgut seguir el seu ritme, però m'ha sigut impossible. Anaven molt de pressa.
Aquesta darrera part de la ruta d'avui, ha sigut molt pesada. Son 12 quilometres caminant pel bosc, sense pobles. A més, en aquests dies, pràcticament no m'he trobat pelegrins. Només el noi amb el gos, la parella amb bicicleta, i aquests nois d'avui. Res més.
Menys mal que quan he sortit de Villafranca, portava les dues cantimplores plenes, perquè he necessitat veure glopets d'aigua (amb pastilles de magnesi), molt sovint, cada vegada més. Aquestes pastilles, les vam conèixer a La Palma, a l'excursió que vam fer del Norte Salvaje, quan l'Elvira estava absolutament esgotada, i el guia, alemany, li va donar una perquè la barregés amb l'aigua. La veritat es que li van anar molt be, i des de aleshores, les prenem quan fem alguna sortida important.
Com deia, al principi, la pujada era bastant forta. Després, el camí ha travessat el bosc. El paisatge, preciós.
Sobre les 14,00, he arribat a San Juan de Ortega, fi de l'etapa d'avui. Hi ha un monestir, el monestir de San Juan de Ortega, però estava tancat. Segons les guies, aquí hi viuen 26 persones, però la veritat, no se on es posen, perquè, a part del monestir, de l'alberg (que també estava tancat) i d'un bar, no se on més viu gent.
Des d'aquí, he trucat a l'Elvira, perquè em vingués a buscar. Per telèfon m'ha confirmat que el metge li ha dit que te la grip. Em sap greu, perquè a ella li feia il·lusió, com a mi, caminar junts. Be, segur que ho farem més endavant.
Una cosa que em sorprèn, es que els albergs estan tancats. L'alberg de Belorado, el de San Juan de Ortega, el de Atapuerca. Jo ja entenc que la gent que s'encarrega d'ells es voluntària, però què passa amb els pelegrins que no disposen de diners per anar a hotels?. Per exemple, on deuria dormir el pelegrí del gos?.
Després que l'Elvira em recollís, els he portat cap el Monestir de San Juan de Ortega, perquè el coneixéssin. Allà, ens hem fet una foto.
Tot seguit, hem anat cap a Belorado, a dinar unes croquetes i calamars al mateix bar d'ahir.
Per sopar, hem anat al mateix lloc d'ahir, al cafè bar bulevard. Per sopar hem menjat: l'Elvira, revoltillo i carn de porc amb patates; el Gerard, arròs a la cubana i costelles de xai, i jo, revoltillo i entrecot.