19-03-05
ETAPA BURGOS – HONTANAS, 30 quilòmetres.
Igual que al Gener, no vaig passar massa bona nit. Es cert que em vaig adormir de seguida, però també que em vaig despertar ben aviat, i ja quasi no vaig tornar a dormir-me. Entre el soroll de l'equip de la calefacció i les llums de la sortida, i també que em vaig posar a l'esquerra del llit, en lloc de la dreta, com dormo normalment, la qüestió es que a les cinc ja estava despert. Això em posa nerviós, i més avui, que l'endemà m'esperava una caminada de 30 quilòmetres.
De totes maneres, a l'hora prevista, a les 06,00 del matí, l'Elvira i jo ens vam aixecar, ja que en aquesta primera jornada, la ruta la feia jo sol, però ella m'acompanyava amb el cotxe, fins a l'inici de l'etapa, a Burgos.
Entrant a aquesta ciutat, hem trobat un bar, a les 07,00, on hem pres un tallat i m'han preparat un bon entrepà de truita de patates.
Per començar l'etapa, l'Elvira m'ha portat fins on hi ha l'estàtua del CID, a les portes de la catedral.
A les 07,38, l'Elvira m'ha deixat per començar la caminada. Ella se'n a tornat cap a l'hotel Xacobeo, on estava el Gerard, encara dormint.
Ja al costat mateix de la catedral, així que he trobat les fletxes, ja podia dir que em tornava a trobar dins del camí de Santiago, aquesta ruta que ens desperta tanta passió a tanta gent. Si més no, de què hi hauria tantes persones, homes, dones i nens fent el camí contínuament?. Alguna cosa màgica ha de tenir, no?
Es una pena que pel que sembla, la ruta d'oci dels joves de Burgos coincideix amb aquesta part antiga de la ciutat, els voltants de la catedral. Aquest mati de dissabte, els carrers estaven bruts, plens d'ampolles buides, plàstics, orins, etc.
De Burgos se surt travessant un parc que es diu El Parral, on es troba l'alberg de pelegrins.
Abans d'arribar a un poble que es diu Villalbilla, es passa pel costat del riu Arlanzón, un lloc ideal als estius, on poden venir les famílies a passar el dia per dinar i banyar-se. Potser l'únic dolent d'aquesta zona, es que està a tocar de l'autovia nova que estant fent, i es una murga, la veritat.
Vaig aturar-me, a esmorzar l'entrepà que em vaig comprar a Burgos, a un poble que es diu Tardajos. Allà vaig trobar uns bancs que em van venir molt be per descansar. Em vaig menjar l'entrepà i uns kiwis que m'havia posat l'Elvira a la motxilla. A més, vaig aprofitar per posar-me vaselina als peus, per evitar l'aparició de les temudes butllofes.
Tardajos abans es deia Augustobriga, i te 638 habitants. Destaca l'església de Santa Maria, del segle XIII-XIV, i el pont de l'arquebisbe, des d'on es va caure el rei Alfons VI, quan perseguia als enemics.
Mentre esmorzava, va venir una veïna del poble, a saludar-me. Es agradable quan et trobes aquesta gent senzilla, que saluda als pelegrins quan passen pels seus pobles, com aquella dona del principi del camí, que des de el seu balcó, em deia que em quedés al seu poble, que també tenien alberg.
Després d'esmorzar, vaig prosseguir el camí.
Sobre les 12,00, vaig arribar a un poble que es diu Hornillos del Camino. Es un poble petit, de 77 habitants, i només te un carrer, el carrer Real. A la seva època, va tenir varis hospitals pels pelegrins. Destaca l'església parroquial de San Roman, del segle XVI, i l'ermita de Santa Maria. També destaquen els ponts medievals que creuen els rius Hormazuelas i Molinar.
Després de descansar una estona, vaig trucar a l'Elvira i em va dir que ja estava a l'hotel de Hontanas. M'ha explicat que quan ha arribat a Belorado, ella i el Gerard han baixat a esmorzar al bar de l'hotel i, acte seguit, s'han posat en camí. L'Elvira fa com jo; al no saber el camí, s'estima més sortir amb prou temps per no perdre's.
A partir de Hornillos, la veritat es que s'ha m'ha fet llarg. Em quedaven els darrers 10 quilòmetres i sincerament, m'ha costat més del que em pensava.
Aquesta zona de Castella, es plana, aspre, ruda, dura. No hi ha arbres, els pobles son molt petits, poc habitats i bastant abandonats. Es normal veure moltes cases mig derruïdes, o a punt de ser considerades ruïnes.
Sobre les 13,20 he passat per un lloc que es diu San Bol. Es com una mena d'oasi, ja que hi ha una font i taules per menjar. Per anar-hi, tenia que desviar-me uns dos cents metres i la veritat, no n'hi tingut ganes. Ja estava prou cansat com per fer més metres extres. En aquest lloc, abans hi havia el convent de Sant Bol abandonat per causes desconegudes. Això si; està ple de xops, amb una font i un alberg.
Aquí m'he aturat uns minuts a descansar i a veure aigua. També he comprovat el podòmetre per veure quan em faltava per arribar, i en contra del que pensava, encara em faltava bastant. No se exactament el que ha passat, perquè pel temps que feia des que havia arribat a Hornillos, era impossible que només hagués fet, des de aquell poble, quatre quilòmetres. Després he vist que la pila del podòmetre estava quasi acabant-se i potser no donava be les dades.
Als cinc minuts, m'he posat en marxa un altre cop. Davant meu més ermots. Aquests darrers quilòmetres m'han costat bastant de fer. Estem en una terra on no hi ha res. Quan surts d'un poble, tot son camps, sense cases ni cap edificació. No hi ha ni arbres on poder gaurir-te del sol. No obstant, quan després et poses a pensar en aquests paisatges, amb aquesta immensitat de terrenys quasi plans, trobes un encant especial.
Sobre les 14,20, per fi, he arribat a Hontanas, on m'esperaven l'Elvira i el Gerard. Tal i com vaig llegir a Internet, es curiós que no veus el poble fins que realment el tens a sobre (més ven dit, a sota). Vaig passar per un cartell que indicava “Hontanas, 0,5 qm.”, i no veia res. Normalment, quan només et falten 0,5 qm., ja veus edificacions, però en aquest poble, no. La raó es que Hontanas es troba sota d'un ermot, i realment, no el veus fins que no estàs al costat mateix.
Just abans d'arribar, m'he trobat amb l'Elvira i el Gerard, que havien vingut a buscar-me als afores del poble.
Hontanas es un poble molt petit, de 63 habitants, segons Mundicamino. El nom de Hontanas, ve del llatí “fontana”, perquè es un poble amb moltes fonts. Es pot veure l'església parroquial de Ntra. Sra. de la Concepció, del segle XIV, el que fou Hospital de San Juan, i ara s'ha transformat en l'alberg de pelegrins, el convent de San Miguel, etc.
Després de dutxar-me, hem dinat al mateix hotel. Fan un menú del pelegrí de 7,50 euros, que realment està molt be. Hem dinat macarrons i mandonguilles.
Després de dinar, hem fet una estona la migdiada.
Sobre les 17,30, hem agafat el cotxe i hem anat a visitar els pobles de la ruta de l'endemà. Abans, però, hem passat per l'alberg, a segellar la credencial. Com que no hi havia ningú, me'l he segellat jo. Això no agrada a segons quins hostalers, tal i com em va passar en una de les etapes passades, que l'hostalera es va enfadar. Encara no se el perquè, perquè no estic fent trampa. Jo camino les etapes senceres. Aixó si, en aquestes etapes amb l'Elvira, no vaig carregat amb la motxilla plena a vessar, però res més.
En primer lloc, després de segellar, hem passat pel convent de San Anton, mig en runes, però d'una gran bellesa. Es curiós que la petita carretera que ens porta fins a Castrogeriz, travessa aquest convent.
Més tard hem arribat a Castrogeriz, una població monumental, amb les esglésies de San Juan, o la de Ntra. Sra. de la Manzana. També, dalt d'un turó, hi ha un castell en runes, que domina tota la zona. Segons el taxista que l'endemà ens va portar cap a Hontanas, hi ha dies que des del castell es veuen les torres de la catedral de Burgos.
També ens va explicar que per culpa d'un sisme submarí que va tenir lloc a Portugal, van caure parets i es va acabar de destrossar. Hem fet fotografies de les esglésies.
En acabat, hem tornat cap a l'hotel. Hem sopat aviat, sobre les 20,00. Els tres, de primer hem menjat sopa castellana (com una sopa d'all) i de segon, peix, amb una salsa molt bona.
Després de sopar ens han preguntat si volíem prendre alguna cosa, del tipus xupito, que es una beguda alcohòlica típica del poble. Els hi hem dit que si, perquè, a més, es que avui l'Elvira i jo celebrem el nostre 27è aniversari de bodes, i teníem que celebrar-lo. Els propietaris de l'hotel ja ho sabien, perquè quan vaig trucar per reservar, els hi vaig preguntar si a Hontanas hi havia algun restaurant per sopar, per celebrar aquest aniversari. Per això ens han preguntat si volíem el xupito. Els hi ha fet gràcia això que celebrem l'aniversari. Es com diu tothom; arribar a 27 anys no es tant fàcil.
Abans d'anar-nos a dormir, hem anat a donar un tomb, per fer baixar el sopar.
Es tant senzill aquest hotel, que no tenim televisió i hem anat a dormir sense saber com havia quedat el FCB amb el seu partit d'avui amb el Corunya. Be, estem de camí i no busquem massa modernitats.