11/04/2004
M'he posat en marxa sobre les 08,30, perquè no tenia pressa, ja que la distància d'avui es molt petita. Aquesta nit no he dormit massa be, perquè hi ha hagut gent pel carrer cantant i fent xivarri. No se si es una cosa de tots els dissabtes, o es que celebraven la Pasqua.
A la poca estona de posar-me a caminar, m'he trobat amb el Julián, que es el noi que va omplir de vi una ampolla petita, a Irache. Anava acompanyat d'una noia que es diu Maria José, de Vila-real. El Julián pretén fer tot el camí. La Maria José també acaba avui. El seu marit anirà a recollir-la a un poble passat Logroño, a Navarrete. Hem mantingut una conversa molt agradable, quasi fins el mateix Logroño. Aquesta es la diferència entre trobar-te amb un pesat, o amb una persona agradable de parlar. Poc abans d'arribar, ells s'han quedat, perquè la Maria José volia descansar. Jo he preferit continuar, perquè volia arribar fins l'alberg, per dutxar-me.
Parlant dels allotjaments, el Julián m'ha dit que es molt millor anar als albergs, que no pas als hotels. Es més autèntic i fas més amistat amb la gent. Segurament te raó. Jo ja he explicat el motiu d'haver anat a hostals.
En qualsevol cas, a mi m'agrada anar al meu rotllo, al meu ritme. No m'agradaria haver d'esperar a ningú, ni per esmorzar, ni per sopar.
Et trobes amb una xerraire com la Marivi, per exemple, i t'agafa una depre, de tant que xerra.
Just abans d'entrar a Logroño, he passat per un lloc emblemàtic del camí: casa Felisa. La Felisa era una senyora, que surt a totes les guies, que donava aigua i figues als pelegrins. Aquesta senyora es va morir fa quasi dos anys, i ara segueixen la tradició la seva filla, una senyora ja de certa edat, i la seva neta, una nena joveneta de 14 o 15 anys, que es diu Patricia. Quan jo he passat per allà, he sigut el primer en signar.
També m'ha cridat l'atenció que en un plat, hi havien dos o tres euros, com propina, o almoina, no se ben ve el significat d'aquells diners, però el cas es que jo, instintivament, també he posat alguna moneda. Després he pensat que si jo era el primer que havia signat, perquè a més es que acabaven de dir-me que feia poc que hi eren, d'on havien sortit aquelles monedes que hi havia al plat?. Serà com un parany, perquè els pelegrins, al veure'l, instintivament també posem diners?.
En qualsevol cas, aquella era una bona gent, i amb molt de gust he posat dos euros. A més, m'ha segellat la credencial.
Es curiós que, al llarg del Camí, m'he trobat uns quants de personatges especials; la Felisa, l'Agapito, l'Alejandro.
Gràcies a les gestions de l'Elvira, m'ha trobat un bitllet per aquesta nit, a les 23,55 h. sortiré tard, però al menys tindré tot el dia de demà per descansar.
A més, així m'estalvio l'hotel.
He passat per l'alberg, però estava tancat.
Encara millor!!. quan he arribat a l'estació, m'han dit que podia agafar l'autocar que surt a les 14,15, h., en lloc del de les 23,55 h. que ve!. Quan l'autocar que jo havia d'agafar surti de Logroño, jo ja farà hores que estaré a Barcelona.
Ara son les 16,20, ja fa quasi dues hores que he sortir de Logroño, i es curiós, perquè està fent un sol esplèndid. En canvi, fins aquest mateix migdia, a Logroño, feia fred i estava a punt de ploure. Es com si hagués sortit d'un mon, per entrar a un altre.
Ara que hi penso, potser si que he sortir d'un mon per entrar a un altre.
Després d'aquesta segona part en el meu particular camí, el Pamplona – Logroño, m'ha quedat una mica de pena per haber-lo acabat tant aviat. Ja ho deia abans, m'hagués agradat poder continuar fins el final. Molts dies, al arribar al final de l'etapa, em quedava la sensació que potser hagués pogut caminar unes hores més, de manera que avui hagués acabat molt més lluny.
No estava tant cansat com per no poder seguir.
Ja ho he dit abans, si no fos per les meves obligacions, seguiria. No obstant, no hi ha que posar-se trist. Al contrari, a partir d'ara es tracta d'esperar a veure quan puc continuar, fins que, algun dia, no se quan, arribi fins a Santiago de Compostela.