dia 05-12-2006
EL ACEBO – CACABELOS, 32 quilòmetres
el mati es fresc, sense fer fred, i pot ploure en qualsevol moment, perquè el cel està ple de núvols foscos i gruixuts.
Aquestes muntanyes de El Bierzo son una passada, sense cases aïllades. Els pobles també m'agraden molt, perquè son petits, tots girant al voltant de la seva església, com a tot arreu, però aquí son cases de pedra, igual que els carrers, i tots els sostres son de pissarra. S'assemblen molt als pobles de la Vall d'Aran.
També, per contra, hi ha moltes cases en runes.
Després de passar per un poble que es diu Riego de Ambrós, ve una baixada una mica complicada, ja que el terra està format per roques molt relliscoses. Sort que ara no plou, perquè amb pluja, seria més perillós. En contra partida, el paisatge es idíl·lic.
A continuació, s'arriba a Molinaseca, un poble més gran que l'anterior, o que El Acebo. Aquesta població te un pont, per creuar el riu Maruelo, preciós. Es romànic, i està al peu mateix de la seva església.
Quan arribava a Campo, va començar a ploure. Mentre caminava, mentre plovia, pensava que si trobés alguna parada d'autobús, que estan a cobert, aprofitaria per posar l'impermeable de la motxilla. Just en aquell moment, com en una premonició, en va aparèixer una.
PONFERRADA es la capital d'aquesta comarca de El Bierzo. En el temps dels romans, era com una mena de El Dorado, perquè estava plena de mines d'or. A l'any 1080, van construir un pont de ferro sobre el riu Sil, (ponts ferrata), que finalment li donaria el nom actual de PONFERRADA.
No obstant això, potser el que li dona més renom, es el seu castell, construït al segle XIII, per l'ordre del Temple. Es un típic castell medieval,
També es molt bonica la torre del rellotge, per sota del qual vaig passar i la plaça Major.
Sortint de PONFERRADA, vaig prendre una coca cola. L'amo del bar es va estranyar de veure'm, i em va dir que pocs pelegrins estava veient. Clar, es cert que el temps no acompanya i ara en som menys.
A Columbrianos em vaig quedar a dinar, aprofitant que estava caient una bona pluja.
Tot caminant, he fet una cosa que m'ajuda a caminar, que es pensar, o imaginar-me coses, o situacions, que m'ajudin a passar el temps. I pensava, en aquesta ocasió, en això del camí de Santiago, que deixant de banda qüestions religioses, certament es un molt bon RECORREGUT CULTURAL EUROPEU, com s'anuncia als cartells que et vas trobant pel camí; es un recorregut de milers de quilòmetres, pels molts camins que hi ha per tot Espanya, que passen per uns bellissims pobles i monuments històrics, castells, monestirs, esglésies, ermites, ponts, paisatges, etc., únics i meravellosos. I dic milers de quilòmetres, perquè a banda del camí francès, que es el que jo estic fent, hi ha el camí del nord, el de Portugal, el de la plata, etc. I tot això, sense fer esment els milers de quilòmetres que hi ha, del mateix camí de Santiago, per molts països europeus. Es fantàstic. Per uns, es tracta simplement d'una peregrinació, però per altres, es un gran recorregut europeu, tot seguint fletxes grogues. Es com una gran gimcana. Hi ha a Europa algun altre recorregut similar a aquest?
Sort que portava el paraigües, perquè la pluja no s'ha aturat en quasi tot el dia i el paraigües ajuda a protegir la motxilla.
Tenia previst passar la nit a un hostal de CAMPONARAYA, que es el que tenia reservat, a banda que em feien mal els peus i l'esquena, del pes de la motxilla. Però també, en aquesta idea que tinc d'anar avançant en lo possible, l'Elvira m'havia aconseguit una habitació en un hotel de CACABELOS, un poble més enllà, per lo que, armant-me de valor, he decidit passar de llarg CAMPONARAYA i dirigir-me a CACABELOS. A més, tampoc hagués trobat l'hotel de Camponaraya, perquè l'hotel es troba a la carretera, a meitat camí entre les dues poblacions, mentre que sortint d'aquest darrer poble, el camí entra al bosc i quan surt, ja ho fa quasi al costat mateix de Cacabelos.
Abans d'entrar a l'hostal, m'he trobat amb un pelegrí, que anava amb un impermeable vermell, que m'ha dit que vol arribar a Santiago aquest proper diumenge, i que aquesta nit, tenia previst arribar fins a Vilafranca del Bierzo. Em sembla que en lloc d'un pelegrí, es un fantasma, perquè en aquest moment, encara falten 200 quilòmetres per Santiago, i fer-los amb 4 dies, em sembla massa.
L'hostal Santa Maria, molt be, senzill, però be, amb televisió i calefacció. Molt correcte.
A mitja tarda, he sortit a donar un tomb, i he entrat a un super a comprar mandarines i torró de xocolata.
També he entrat a l'església, just en el moment en que acabava la missa.
Com que estava cansat, no he sortit a sopar; he pres una mica d'embotit, fruita i el torró.