04-12-2006
Sense pensar-ho massa, vaig planificar aquesta altre ronda de caminades, en direcció Santiago.
En aquesta ocasió, però, tal i com hem fet altres vegades, l'Elvira i el Gerard han vingut a buscar-me al final de la ruta, a Sàrria, per poder tornar tots tres junts.
Jo vaig sortir de Sants, la nit del dilluns, dia 04 de Desembre, en un tren Exprés, en classe preferent, ja que en un viatge tant llarg com aquest, es primordial anar el més còmode possible. Pensem que a l'arribada a la meva destinació, PONFERRADA, començava la caminada del dia. El tren tenia previst sortir de Sants a les 20,00 h., però com passa molt sovint, va sortir amb 13 minuts de retard, de forma inexplicable. Tampoc vam rebre cap disculpa ni explicació per part de RENFE, la companyia ferroviària. També com les altres vegades, els meus estimats Elvira i Gerard, van venir fins a l'estació, a acomiadar-me. Només seure al tren, ja desitjava que passessin els dies, per trobar-nos tots tres, com he dit abans, a Sàrria, la darrera població del meu trajecte d'aquests dies. Em fa molta il·lusió aquesta sortida que comença avui, perquè voldrà dir que quan arribi a Sàrria, només em faltaran 100 quilòmetres, aproximadament, per arribar a Santiago. Ja en tinc ganes d'arribar i comprovar, personalment, aquestes sensacions especials que diuen els pelegrins que han arribat, que han sentit. A més, tinc l'encàrrec d'unes quantes persones, mossèns de pobles per els que he passat, d'abraçar el Sant, també en nom seu. No recordo els noms, però suposo que valdrà igual.
Avui li deia a l'Elvira que m'agrada tant fer el camí, m'he enganxat tant, que quan l'acabi el tornaré a començar, aquest cop amb ella. L'estimo molt, i vull que participi d'aquestes sensacions.
Avui la motxilla pesa molt més que en altres viatges. Estem a l'hivern, fa fred, i hi ha que preparar-se. Lo dolent, però, es que estic segur que no utilitzaré tota la roba que porto, ja que sempre em passa el mateix, però mira, quan es el moment de preparar-me, sempre em penso que tot el que poso ho faré servir. L'Elvira m'ha dit que no sigui ximple, i que envii la motxilla d'hotel a hotel, per no portar pes, però no crec que ho faci, entre altres coses perquè, com també em passa sovint, tinc la reserva a un lloc i, si em trobo be, segueixo caminant, per guanyar quilòmetres, cosa que no podria fer si tinc la motxilla al lloc previst per dormir.
Després de sortir de Sants, m'he menjat l'entrepà que portava de casa.
He passat la nit be i he pogut dormir una mica, encara que, com ja se sap, es molt difícil dormir en una butaca d'un tren, encara que, com aquesta de preferent, sigui una butaca que es converteix en mig llit. La llum i els sorolls de la gent, fan molt complicat poder dormir. Això si, al viatjar de nit, es descansa prou com per estar be al mati i poder començar a caminar.
El retard s'ha anat acumulant a mida que transcorria la nit, de manera que sobre les 07,10, més o menys hora prevista d'arribada a PONFERRADA, ja estava preparat a prop de la plataforma de sortida del tren, quan una senyora, parlant del retard, s'ha queixat que no hi ha dret, que fixa't a quina hora arribem a BEMBIBRE. Jo l'he preguntat si la propera estació era Bembibre i m'ha dit que si. Mira que si no apareix per allà, i, arribat a l'estació baixo tranquil·lament, i quan se'n va el tren m'adono que no estic a PONFERRADA, sinó que estic a un altre lloc!. Total, 45 minuts de retard. Hora d'arribada a PONFERRADA, les 07,55 h., del mati.
Feia fred, però potser no tant com fa quasi dos mesos, al arribar a León.
El primer que he fet, ha sigut contractar un taxi que em portés a la població de El Acebo, el poble on vaig acabar el passat 15 d'Octubre. De camí, ens hem creuat amb una parella de porcs senglars.
Quan he arribat al poble, tenia la intenció de prendre un cafè, però encara estaven tots els bars tancats. Es estrany; potser aquella nit no hi havia pelegrins dormint allà, perquè quan jo vaig passar la nit aquí, a les 07,30 ja estaven oberts.
En tot cas, a les 08,20 començava la meva ruta.