08/04/2004
per prendre alguna cosa, he hagut de sortir de l'hostal, perquè el bar estava tancat fins les 08,30, igual que em va passar a Roncesvalles, que vaig haver d'esperar que obrissin. Vaig anar fins una granja, a prendre un tallat i una pasta.
Al sortir, per dirigir-me de nou al hotel per pagar i començar la ruta, m'he trobat de cara amb la mare a qui la filla deixa enrere. Al veure-la, l'he preguntat si la seva filla ja estaria a Estella, fent una mica de broma.
L'he saludat i l'he dit que ens veurem desprès, ja que segur que l'atrapo.
A l'hostal m'han fet esperar al menys 10 minuts a que vingués el propietari a cobrar.
A les 08,30, després de pagar, em poso en marxa. Continuen fent-me mal les espatlles, tant que, només travessar el pont, descarrego un moment la motxilla i trec les taronges, per llançar-les a un barranc. Ho sento de veritat, però en aquell moment, les meves espatlles tenien prioritat i havia de desfer-me de pes.
Després de caminar uns quants quilòmetres, arribo a un poble que es diu Cirauqui. Es un bonic poble, amb una entrada a través d'un arc preciós. L'únic problema que vaig tenir, fou amb l'encarregat de la botiga del poble. Aquesta gent, es deu pensar que els pelegrins som idiotes. Vaig entrar per comprar dues ampolles petites d'aigua, un plàtan i dues taronges. Li demano el compte, i em diu, 6,40 euros. Jo, mentre em poso la mà a la butxaca per treure els diners, m'ho penso i finalment li demano que m'especifiqui el compte, article per article. Aleshores, nerviós, diu que s'ha equivocat. Em diu que l'import de la compra eren 2,40 euros. Quina cara, no?.
Al sortir del poble, li dic a una senyora que aquell poble es preciós, entre les flors als balcons, les parets de pedra, l'arc de l'entrada, tot molt bonic.
Tant o més bonic encara, es, al sortir, travessar per un pont romànic, mig en runes, però original de l'època romana. A més, a partir d'aquest punt, el camí segueix per una Calçada Romana original. Es impressionant caminar pel damunt d'aquelles pedres. La calçada romana està formada, al seu centre, per unes pedres, col·locades una darrera l'altre, formant com una mena de columna vertebral. A ambdues bandes de les pedres longitudinals, n'hi han altres en sentit horitzontal.
Durant el mati, torno a trobar-me amb la senyora de la filla que vola. La saludo i segueixo el meu ritme.
Després travesso el poble Villatuerta, on una senyora molt amable, des de el balcó de casa seva, em diu que en aquell poble també hi ha alberg, que es nou. A més, afegeix que a la tarda hi haurà processó. Bona comercial, la senyora.
En aquesta localitat, entro en un bar per menjar un entrepà de truita de patates, que segons la mestressa es molt bo. Al acabar-lo, li dic que, efectivament, l'entrepà estava molt bo. Noto que li agrada que quedi content amb el seu servei. En un moment donat, vaig fins a un frigorífic, i li demano uns pastissos que tenen exposats. M'aconsella que no, perquè estan massa congelats. Aleshores, li demano un tallat i una pasta. En aquell moment, necessitava alguna cosa dolça.
Prop de les 14,00 h., arribo a Estella. Es una població impressionant per la mena d'edificis que te.
Només d'entrar, passo per davant mateix de l'alberg. De tants pelegrins que estem fent el camí, l'alberg està col·lapsat, i només els deixen entrar de deu en deu. L'endemà, un noi que he conegut en el camí, el Julià, m'ha dit que han hagut d'enviar pelegrins a altres poblacions, perquè ja no tenien lloc.
Desprès de seure una estona, vaig a la recerca del meu hotel. Quan veig que a la gent li costa indicar-me on es troba el carrer de l'hotel, començo a pensar que aquesta vegada, m'he equivocat, i que estarà lluny.
Efectivament, després de localitzar el carrer, que està força lluny del centre, veig que, a més, l'hotel encara està més lluny. Exageradament lluny, fins el punt que, després de portar una estona caminant, dirigint-me cap a ell, dono mitja volta, per anar a un altre que havia vist abans. Torno a caminar enrere i quan finalment entro a l'altre hotel, em diuen que no tenen lloc. O sigui, que la marxa enrere no ha servit de res. Torna a caminar en direcció a l'hotel.
Es un hostal de carretera, situat quasi a dos quilòmetres d'Estella. Amb lo cansant que estic i només em falta caminar “gratis”.
Finalment arribo, prenc possessió de la meva habitació, i em dutxo.
També decideixo rentar la camisa, a veure si tinc sort i s'asseca per l'endemà.
Desprès de la dutxa i de descansar una estona, me'n vaig a donar una volta pel poble, a fer algunes fotografies.
El primer que vaig fer, fou dirigir-me fins l'alberg, a segellar la credencial. Mira si ho tenien ben muntat, que havien posat una petita taula al carrer, amb el segell a punt, agafat amb un cordill perquè ningú se'l emportes.
Visito el palau dels reis de Navarra, l'edifici del governador, vaig a les misses de l'església del Tuy (situada dalt d'un turó) i a la de Sant Pedro de la Rua, molt antiga, amb una capella del segle XII. No se perquè, m'ha semblat que el capellà d'aquesta darrera església, tenia pinta de ser de la "vella escola".
Estella es una ciutat impressionant, amb uns edificis molt senyorials, travessada pel seu riu Ega, molt cabalós. M'ha agradat molt.
Em crida molt l'atenció, la gran quantitat de gent que fem el camí. Mai vas sol. D'acord que aquest any es diferent, perquè es any XACOVEO, que vol dir que el dia 25 de Juliol, el dia de Santiago, cau en diumenge, i això passa molt de tant en tant. I la costum religiosa diu que, en un any així, s'ha d'anar a Santiago en peregrinació. Si afegim que estem a la Setmana Santa, s'entén la molta gent que caminem. El cas es que cada dia, passem moltes persones. Això es un gran negoci per bars, botigues, hotels, etc.
També es divertit quan cada dia, et trobes amb les mateixes persones.
Quan he tornat al hotel, he comprovat que la camisa no s'ha assecat. Em creia que hi hauria radiador, el qual va molt be per assecar la roba, però no n'hi havia.
Al anar-me'n a dormir, he comprovat que el podòmetre senyalava 75.304 passes, des de que vaig sortit ahir de PAMPLONA, el que signifiquen 59,90 km.
Això es més del que diuen les guies, però clar, es que anar i tornar de l'hotel d'Estella, només això, avui, han sigut 6 km.