Dia 06-12-2006
CACABELOS – AMBASMESTAS, 24 quilòmetres
després d'esmorzar al mateix hostal, a les 09,00 en punt del mati, m'he posat en marxa.
de sortida, el camí segueix el traçat de la carretera, en direcció Vilafranca del Bierzo. Es un tros de certa pujada, realment. A l'alçada d'un poble que es diu Pieros, m'ha avançat, amb tota la energia, un home gran, que anava cobert amb un paraigües. M'ha sorprès la seva velocitat. Quan ha arribat al final d'aquest poble, ha girat cua, i ha tornat cap a Cacabelos, per l'altre banda de la carretera. Quan s'ha posat a la meva alçada, m'ha saludat i m'ha desitjat “bon camí”. Potser aquella caminada la fa casa dia, i gràcies a ella es manté en forma.
Aquesta vegada, m'he preparat molt be, per no passar fred. M'he posat els guants i la bufanda de punt, amb el paraigües a ma. Si no el necessitava, el portava penjat de la motxilla.
Quan faltaven uns 4 quilòmetres per arribar a Vilafranca, he deixat la carretera i he seguit per un camí que ha travessat aldees petites, sense nom. També m'he creuat amb caçadors, als quals sempre desitjo que no tinguin sort, i no cacin res.
Vilafranca també es un poble molt monumental. Només entrar-hi, passes per l'església de Santiago, on hi ha la Porta del perdó. Aquesta porta es feia servir, abans, perquè els pelegrins que per malaltia, o lesions, es veiessin impossibilitats d'arribar a Santiago, si al menys la travessaven, tenien les mateixes indulgències i perdó que si haguessin aconseguit el seu objectiu.
Una cosa que no sabia, i era que vaig conèixer en la meva visita a aquesta ciutat, fou que Vilafranca, l'any 1822 formava part de Galícia. Era la cinquena província gallega.
Com que ahir vaig fer 6 quilòmetres de més, avui també he avançat un poble. Havia reservat lloc a TRABADELO, i sort que he canviat, perquè al migdia, quan he anat a dinar en aquest poble, he vist l'hostal que tenia reservat i era de pena. Al mig de la carretera. Segur que amb fred i soroll.
Després de dinar, al cap d'una hora, he arribat a Ambasmestas. He dubtat sobre la possibilitat de seguir, perquè em trobava be i potser valia la pena avançar una mica més, sobretot, per la dificultat de l'etapa de demà, però l'Elvira estava molt convençuda que l'hotel d'avui tenia que ser bo, com efectivament ha sigut. M'he quedat al CTR Ambasmestas, i realment, es un lloc per recomanar a qualsevol. Molt bon hostal, sí senyor.
A mitja tarda he sortit a donar una volta, però es tant petit aquest poble, que als 5 minuts ja estava de tornada. M'he pres un refresc mentre caminava.