11-10-2006
Ja feia deu mesos des de l'anterior sortida per fer el Camí de Santiago. Portava uns dies pensant en si fer ara unes quantes etapes, ja que s'acostaven uns dies pel pont del Pilar i, finalment, em vaig decidir, després que l'Elvira, la meva estimada, m'animés a continuar.
Entenc també que a partir d'ara es quan em trobaré amb més dificultats, perquè cada cop estic més lluny i costa més temps i diners. Però clar, tampoc voldria deixar-lo sense acabar. Amb esforç i amb molta il·lusió, l'acabaré.
Com que vaig decidir-me tard, finalment no vaig poder trobar bitllet de tren d'anada fins a León. A mi, dels dos trens diaris que van cap allà, m'anava be el que surt a les 20,00 hores, per no agafar més dies de festa, però aquest estava ja ple. Així que finalment, vaig decidir-me per agafar l'autocar.
Aviso: per fer trajectes llargs, ja no tornaré a agafar autocars; es molt pesat.
L'hora prevista de sortida de l'autocar, era a les 22,00, i a les 21,15 l'Elvira, el Gerard i jo, ja estàvem a l'estació del Nord, base general dels autocars a Barcelona.
Com sempre, una de les coses que més costa a l'hora de preparar la motxilla es el seu contingut. Sempre et penses que et falta alguna cosa, i quasi tot, d'entrada, et sembla imprescindible; que més mitjons per si un cas; que més pantalons per si plou; que no faltin samarretes, impermeables, roba d'abric. Total, perquè després, a la tornada, com sempre, sempre passa, et dones compte que potser més de la meitat de coses no les has utilitzat.
Hi ha que mentalitzar-se d'una cosa: quan arribes al teu destí, que normalment sol ser entre les 16,00 i les 17,00 hores, et dona temps de sobres de rentar-te la samarreta i els mitjons, de manera que, normalment, l'endemà estaran llestos per ser usats. D'aquesta manera, per fer de cinc a vuit dies de ruta, amb tres samarretes n'hi ha prou, i amb tres o quatre parells de mitjons, també. Això pensant, clar, que pot ploure, perquè si es que fas la ruta a l'estiu, on les possibilitats de pluja es redueixen molt, aleshores potser fins i tot amb dues samarretes n'hi ha prou. Es qüestió d'arribar, rentar-la i posar-la a assecar al sol. L'endemà, estaran com noves. I així amb tot. S'ha d'estalviar el màxim possible el pes, perquè després, sobretot els dos o tres primers dies, l'esquena ho nota, i molt. I ho dic per experiència.
Així que, després de fer-la, vam agafar el cotxe i cap a l'estació del Nord!.
Vam veure quantitat de magrebins i gent de l'est, de Romania, Bulgària, etc.
Com que ens vam decidir tard a fer el viatge, el tiquet que vaig aconseguir fou el seient número 54, es a dir, a la darrera fila. Això, que en principi sembla una mala noticia, es va traduir, finalment, en una bona cosa, perquè a la darrera fila, hi ha 5 seients i els ocupàvem 3 persones, per lo que ens vam posar de manera alterna. A mi, a més, em va tocar al mig, i encara que no vaig poder gaudir dels racons, entre la banda de la finestra, el seient del davant i el darrera, per repenjar els braços, si, en canvi, vaig poder anar amb les cames ben estirades.
Abans de pujar, vam fer broma amb l'Elvira i el Gerard, sobre una dona molt grossa, com la Eli, l'amiga de la Conxi, a veure si em tocava al costat. Sort que, finalment, no va passar. Estava tant grossa la tia, que el cul era més gran que el seu seient, de manera que no va poder pujar l'aparell per descansar el braç i hi va seure a sobra.
Tot i poder estirar les cames, l'autocar en si era prou incòmode, amb els seients molt estrets.
Només sortir de Barcelona, vam travessar una forta tempesta de llamps i trons, a banda de molta aigua. No obstant això, la nostra velocitat era força alta. El conductor no tenia manies. Moments abans de sortir, quan li vaig preguntar per l'hora aproximada d'arribada, em va dir que la hora d'arribada eren les 9,00 del matí, però que potser arribaríem abans. (vam arribar a les 08,00).
a les 01,20 de la matinada, arribem a l'àrea de servei que està a uns 30 quilòmetres abans d'arribar a Saragossa. Mengo un tallat i una pasta, perquè es que ja comença a fer fred.
A les 02,00 entrem a l'estació de Saragossa a recollir tres persones. Només son dos minuts. Nosaltres tres, a la darrera fila, estem tranquils i més amples que els altres.
A mida que passen les hores, em costa més situar-me, encara que, per sort, de tant en tant em quedo dormit i no me'n assabento del viatge.
A les 04,00 arribem a LOGROÑO i marxa la dona que tenia al costat. A partir d'ara, els 5 seients ens els repartim dues persones. Estem més amples. Jo em poso on era la dona, i puc dormir millor.
A les 06,10 arribem a Burgos. Fa molt de fred i estic cansat de tant autocar.
A les 08,00 del mati, quasi en punt, arribem a León. Encara es de nit, fa molt de fred, però el cel es veu sense núvols. A l'estació, abans de sortir a caminar, em mengo l'entrepà que m'ha preparat l'Elvira. Després, em poso les botes, agafo els pals i,... a caminar!!!.
tinc la sort (entre cometes), que només sortir de l'estació, ja veig les fletxes al terra, o sigui que, tot content, em poso a seguir-les, camí de la meva primera etapa.